El Vocabulari ortogràfic valencià de Carles Salvador

Protagonistes de les Normes de Castelló (VIII)

CarlesSalvador va iniciar la tasca de divulgació de la normativa ortogràfica aprovada el 1932 a Castelló amb la publicació el 1933 per l’editorial L’Estel, dins la col·lecció «Quaderns d’Orientació Valencianista», del Vocabulari ortogràfic valencià. Aquesta obra va ser aprofitada pels impulsors de la iniciativa per a donar a conèixer les Normes de Castelló, precedides d’una Declaració ja que aquesta normativa seria de poca utilitat per a la majoria de la gent sense un vocabulari que la complementara, atés que “es trobaria amb un sistema de difícil aplicació, car a l’hora d’escriure no li seria possible retindre a la memòria totes les regles”, tal com assegura l’actiu valencianista.

El Vocabulari és una adaptació del Diccionari ortogràfic abreujat de Pompeu Fabra, publicat el 1926. Carles Salvador, únicament inclourà una sèrie de topònims i, a més, adaptarà algunes paraules al valencià, i així redactarà un vocabulari que conté uns 6.000 mots dels més usuals per als valencianoparlants, que, per primera vegada, podien tenir accés a un corpus lèxic amb la garantia de trobar uns mots escrits correctament. Tan sols trobarem una discrepància ortogràfica amb Fabra la grafia –tz- substituïda per –s- en paraules com organitzar/organisar, però no en altres casos com dotze o atzar.

Si bé el 1933 s’iniciarà la divulgació de la normativa valenciana aprovada a Castelló, sembla que els diferents moviments dels promotors responien a una detallada planificació anterior. De fet, Carles Salvador ja tenia redactat el seu Vocabulari pel mes d’octubre de 1932, tal com ho comunicava a Adolf Pizcueta:

Avui he terminat el Vocabulari Ortogràfic Valencià del que us parlava l’altre dia. Ara penso redactar una Nota preliminar i per recader us enviaré l’originat a l’Agrupació [Valencianista Republicana]. He adoptat l’ortografia de El Camí i entenc que la redacció del setmanari hauria de redactar unes paraules que anirien com a Pròleg enraonant l’ús de tal ortografia i recabant l’adhesió de les entitats culturals i valencianistes que es crega convenient (13 d’octubre de 1932).

També en la mateixa carta, Carles Salvador exposarà quins eren els seus projectes sobre l’elaboració d’una Ortografia que, primerament, apareixeria a El Camí , i després, publicaria a l’editorial L’Estel:

Penso, com us deia, fer de repent l’Ortografia la que primerament anirà a El Camí en forma d’exercicis i una vegada provada la bondat de la metodologia i fent les esmenes pertinents, si cal, editar-la en opuscle dins L’Estel.

 
Per altra part, sembla que abans de 1932, Carles Salvador ja havia elaborat les diverses Notes gramaticals i els opuscles d’ortografia i morfologia que va publicar posteriorment. Almenys, així ho comunica a Enric Navarro Borràs:

Una vegada fundada l’associació, oferiré al Consell Directiu i a la Comissió Pedagògica uns Quaderns de Llenguatge que tinc redactats de fa temps. Esmenats, si cal, i aprovats, se faria el tiratge per compte de l’entitat si tingués cabals, o per compte meu, tot passant l’administració i beneficis al ‘Foment’. Són tres llibres de lliçons de llenguatge metodisades que podrien tindre acceptació en escoles i entre particulars (14 de juliol de 1932).

El Vocabulari Ortogràfic va tenir una bona acollida. En les pàgines d’El Camí es va reproduir un article de Jordi de Fenollar (Teodor Llorente Falcó), «La unificació ortogràfica», publicat anteriorment a Las Provincias (28 de març de 1933), amb motiu de l’aparició del Vocabulari de Carles Salvador, on, després de felicitar a les entitats i escriptors valencians per l’important pas donat en favor de la llengua, es referia de manera elogiosa a l’obra del mestre valencianista.

El Camí, 56, 1 d’abril de 1933

En aquest mateix número d’El Camí (56, 1 d’abril de 1933) va  aparèixer un altre article, signat per P. C. [Pere Cardona], pseudònim d’Adolf Pizcueta, on parlava del camí seguit en tot el procés que va culminar amb l’aprovació de les Normes de Castelló, i assenyalava el paper desenvolupat per la Societat Castellonenca de Cultura, el Centre de Cultura Valenciana i el setmanari El Camí. També es referia al Vocabulari de Carles Salvador, considerant-lo el complement imprescindible de les Bases ortogràfiques i sense el qual, el sistema aprovat a Castelló tenia escassa utilitat:

Les Bases ortogràfiques unificadores constitueixen tot un sistema del qual és una aplicació pràctica el Vocabulari que ha confeccionat el nostre company Carles Salvador. Si les Bases tenen el valor que hem remarcat adés, confessem que la seua publicació sense el Vocabulari no resoldria cap problema. El gran públic es trobaria amb un sistema de difícil aplicació, car a l’hora d’escriure no li seria possible retindre a la memòria totes les regles. El Vocabulari és, doncs, el complement indispensable d’aquelles, lo que les farà prevalérixer i esdevindre útils.

Carles Salvador, per la seua banda, va creure necessari donar una sèrie d’orientacions sobre l’obra, i així va publicar a El Camí l’article «Ús del Vocabulari Ortogràfic», que anava adreçat, especialment, als practicants de les lliçons d’ortografia que es publicaven en el mateix setmanari:

El Vocabulari com a llibret de consulta té un lloc determinat d’estància. No és tancat dins la llibreria, pret entre atres llibres de filologia. El seu lloc propi és damunt de la taula de treball i ben prop dels ulls, i més a prop, encara, de la mà.

No és cap vergonya tindre’l obert damunt la taula. Pel contrari, és un senyal de distinció, d’amor a la llengua ben escrita; és un senyal d’estimar l’estètica del valencià escrit. Hem de saber que aquells escriptors i aquelles atres persones que sense dedicar-se al conreu de les lletres escriuen el valencià d’una manera diguem-ne correcta, tenen o han tingut durant molts anys un Vocabulari o un Diccionari per consultar-lo contínuament.

I és que no ens han ensenyat des de l’escola a escriure la nostra llengua; és que les nostres lectures encara són en idioma espanyol. I esta falta de tradició i esta falta d’entrenament diari, constant, ha d’anar salvant-se a poc a poc a colps de consulta, d’estudi, d’atenció, d’ànim d’amillorament formal (núm. 57, 8 d’abril de 1933).