Contra la llengua mai es té raó: 80 anys de les Normes de Castelló
Protagonistes de les Normes
de Castelló (VII)
El diumenge 25 d’abril de
1982 milers de valencians, convocats per Acció Cultural del País Valencià i la
Fundació Huguet, ens vam aplegar a Castelló per commemorar el 50è aniversari de
les Normes de Castelló, i en homenatge al recentment desaparegut professor
Manuel Sanchis Guarner.
Recorde gratament d’aquell
dia, així com l’anterior, el 24, perquè tingué lloc el 5è Aplec d’Estudiants
del País Valencià, en el qual vaig participar amb un nombrós grup d’amics de la
Costera.
En aquella època la situació
política i social era especialment convulsa, tant en l’àmbit espanyol com
valencià; a casa nostra, el juliol d’aquell any s’aprovà l’estatut d’autonomia,
un text legal que a molts ens va decebre però que per a bé o per a mal va marcar
el nostre esdevenir com a poble.
Vam escoltar Lluís Llach
acompanyat per la Banda Municipal de Castelló i vam escoltar Joan Fuster que
assegurava que «contra les maniobres hostils al nostre idioma que hi ha en
marxa, el poble valencià conscient alçarà la resistència més decidida i més
clara».
Ara, el 15 de desembre de
2012, trenta anys després, en commemoració del 80è aniversari de les Normes de Castelló,
hem tornat a la capital de la Plana convocats per una entitat jove però ferma,
Castelló per la llengua, per vindicar aquella fita del 32 com a lliçó d'unitat
i consens, com afirma el manifest: «D’unitat entre els valencians, perquè
ens cal un nou consens social per situar el valencià al centre del nostre
sistema educatiu, per garantir l'assoliment de competències plurilingües. I
unitat amb la resta del domini lingüístic, perquè units som més forts».
Senzillament perquè davant
les continues agressions a la llengua que s’estan produint a les Illes Balears
pel govern de Bauzà, les reiterades actuacions que marginen el valencià dels governs
de Camps i Fabra, i especialment les greus amenaces que venen de ponent, de part
del govern de Rajoy, que «aboquen a la mort de les nostres llengües per
inanició», hem volgut dir ben alt i clar que «no estem disposats a acceptar-ho».
 |
| Escola Valenciana |
De la mateixa manera que no
ens vam resignar a la desaparició de TV3 del País Valencià, també hui ens oposem
amb fermesa als agressors de la llengua, als mals valencians, als que volen
acabar amb una de les característiques que ens singularitzen com a poble.
I ho fem recuperant aquell
esperit de les entitats i personalitats que el 1932 foren capaços de signar un acord
per la llengua, un pacte pel futur del valencià i dels valencians.
 |
| Amb els amics d'El Tempir d'Elx, davant de la Casa Matutano, on se signaren les Normes |
Perquè, com va afirmar Enric
Navarro Borràs el 1936, «Contra la llengua mai
es té raó».
Per tot això, tots
nosaltres som hui els protagonistes de les Normes de Castelló.
 |
| La Muixeranga de València |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada