La difusió de les Normes de Castelló

Protagonistes de les Normes de Castelló (VI) 

 Les Normes Ortogràfiques de Castelló van aparéixer publicades en les més prestigioses publicacions valencianes del moment.

La revista Anales del Centro de Cultura Valenciana donà notícia, de forma immediata, de la reunió de Castelló i de l’acord ortogràfic al número d’octubre-desembre de 1932 amb una simple nota:

Desig feia ja temps sentit per molts valencianistes era arribar a la unitat ortogràfica de la nostra llengua, aquesta vegada creguem s’aconseguirà. A les darreries de l’any passat es celebrà una reunió a Castelló a la que concorregueren prestigiosos elements d’esta ciutat arribant per fi a un acord, i sabem que són molts els escriptors del País Valencià que han donat ja la seua conformitat a les esmentades normes que breument es publicaran seguides d’un Vocabulari a elles adaptat (núm. 14, p. 244).

Al número següent, corresponent a gener-març de1933 (núm. 15, pp. 44-49), apareixien les «Normes ortogràfiques unificadores», que era la reproducció completa de la Declaració i les Bases publicades al Vocabulari Ortogràfic de Carles Salvador, tot i que no adjuntaven la llista d’entitats i personalitats signants.

També es publicaran les Normes al Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (quadern III del volum XIV, pp. 273-280), al volum corresponent als mesos de maig-juny de 1933, i van precedides d’una nota que ens informa de la seua aprovació. En aquest cas, el text és encapçalat per la frase «Bases d’unificació», i presenta una modificació respecte al text publicat al Vocabulari i a Anales: els dos darrers paràgrafs de la Declaració, on es fa referència a la publicació de l’obra de Carles Salvador, han estat suprimits. En canvi, però, s’afegeix un fragment al final de la Declaració que només aparegué en la revista castellonenca:

La declaració i bases precedents, subscrites per les més i millors i més prestigioses societats valencianes del País Valencià i per novel·listes, investigadors, conreadors de la nostra història, folkloristes, erudits, autors dramàtics, periodistes, poetes, contistes, etc., de tot arreu de les terres valencianes, obri el «Vocabulari Ortogràfic Valencià» del benemèrit Carles Salvador —treballador infatigable des del seu racó de Benassal— suara publicat per l’editorial «L’Estel».

Ara cal desitjar que tots sapiam ésser ben patriotes i cumplir amb el deute que ens pertoca.

A l’Almanaque de Las Provincias para 1934 (pp. 405-409) també es publicaran les Normes, ara sota el títol de «Normes d’ortografia valenciana, per les entitats valencianistes de l’antic regne». En aquest cas, només es reproduiran les Bases però no apareixerà la Declaració ni la relació de les entitats i persones signants.

Per altra part, l’Ajuntament de València realitzà una edició de les Normes l’any 1933 amb motiu de la Festa del Llibre, cosa que, de fet, suposava una acceptació tàcita de la nova normativa ortogràfica i el suport d’una de les màximes institucions valencianes del moment. L’opuscle, que portava per títol Normes d’ortografia valenciana, només reproduïa les Bases, però no incloïa ni la Declaració ni la relació de signants, i anava encapçalat per un «advertiment»:

Una de les causes que han dificultat l’ús escrit de la llengua valenciana, ha estat la manca d’unitat ortogràfica, per la qual han propugnat sempre els amants de la nostra parla sense que mai s’haguera pogut arribar a un acord, acord al que fa poc han arribat entitats i escriptors autorisats, formulant i acatant unes normes ortogràfiques que, per tractar-se d’una obra purament valencianista, l’Ajuntament de València es creu en el cas de propagar en la solemnitat de la Festa del Llibre.

El setmanari El Camí, en canvi, no publicà mai les Normes. Únicament, juntament amb la Declaració i la llista d’entitats i personalitats signatàries (núm. 53, 11 de març de 1933, p. 1), anunciava que «la pròxima setmana es publicarà un quadern de L’Estel, amb les Normes d’Unificació, seguides d’un Vocabulari Ortogràfic de Carles Salvador».

A més a més, un dels més importants col·laboradors i autor de la secció «Parlem bé!», Daniel Tossal, pseudònim de Francesc Caballero Muñoz, escriurà un article, «Obres, no paraules», on es felicitava per haver aconseguit l’aprovació de les Normes, incitava els escriptors valencians al seu aprenentatge i demanava el seu ús en les obres que elaboraren:

Sortosament ja han aparegut les Normes Ortogràfiques i el Vocabulari, complement eficacíssim d’aquelles. Els numerosos valencianistes que esperàvem amb deler la seua aparició, hui experimentem la satisfacció de vore convertit en realitat allò que no fa molts anys podia considerar-se un somni.

Ja tenim unes regles fixes per a escriure nostre benvolgut idioma. Ja podem contestar amb enteresa a aquells adversaris de nostres idees que feen argument de força per a justificar la seua ignorància i manca de patriotisme, de la inexistència d’unes normes fi xes, invariables, emprades per tots els que usen la nostra llengua com a instrument literari i científic.

Ja les tenim, puix confeccionades i avalades per les primeres autoritats filològiques de tot el nostre País.

Ara fa huitanta anys s’iniciava amb fermesa el camí de recuperació i normalització del valencià.