Antoni M. Alcover, Lluís Fullana i els inicis del Diccionari català-valencià-balear al País Valencià

 

 

El 2 de febrer de 1862 va nàixer a Manacor Antoni M. Alcover, iniciador Diccionari català valencià balear (DCVB) i va morir el 8 de gener del 1932.

 

El 3 de juliol de 1901, Alcover va fer públic el document Diccionari de la llengua catalana. Lletra de convit que a tots els amics d’aquesta llengua envia Mossèn Antoni M. Alcover, Pre., Vicari General de Mallorca, on presentava públicament un espectacular projecte, l’elaboració d’una gran obra que havia de «reunir, fins allà on nos sia possible, el tresor meravellós; fer l'inventari, tot lo complet que sabrem, de la riquesa, de l'opulència imponderable, estupenda, que en paraules, frases, adagis, modismes i formes té escampada i espargida la nostra llengua dins els nombrosos monuments escrits dels seus fills del segle XI ençà, guardats dins biblioteques i arxius: riquesa i opulència qui brollen encara rabents, llampants, inestroncables, de la boca dels milenars i milenars de gent qui pobla Catalunya espanyola i Catalunya francesa, les Illes Balears i l'antic regne de València».

Mesos abans, però, mossén Alcover havia visitat el País Valencià, concretament durant l’abril i el maig de 1901, on recorregué 23 poblacions amb l’objectiu de consultar «a moltes persones enteses el projecte de diccionari, trobant per tot molts colaboradors y constituïnt una bona partida de corresponsals». Posteriorment, el desembre del mateix any, Alcover va rebre un ofici del president de Lo Rat Penat on li comunicava que havien rebut la Lletra de convit i que l’han «passada a la secció de Lliteratura pera que entenga en tot lo relatiu a d’ella, y treballe desde luego, y que se fa saber a tots els socis d’aquesta Sociedat el projecte de V. S. pera que ajuden, si ho poden fer, a tan loable obra». Dissortadament aquesta entitat es desentengué totalment d’aquesta obra en els seus inicis i tan sols alguns dels seus membres col·laboraren a títol personal.

Posteriorment, el 13 d’abril de 1902, Alcover iniciava a Alacant i Oriola una intensa «escursió filològica» per terres valencianes que el portà a visitar 24 poblacions com ara Elx, Monover, Ibi, Ontinyent, Xàtiva, Gandia, Sueca, València, Llíria o Castelló, on va entrar en contacte amb destacats col·laboradors del Diccionari com Roc Chabàs, Lluís Fullana, Salvador Guinot o Joaquim Garcia Girona. S’ha de dir que en la major part de poblacions que visitava constituïa nous nuclis de col·laboradors o corresponsals del Diccionari, que treballaven en la recollida de fitxes procedents del llenguatge viu del carrer de les diverses comarques i pobles on habitaven i també el buidatge de llibres prèviament assignats dels respectius territoris.

 

Antoni M. Alcover i Lluís Fullana

En aquest sentit, un dels millors col·laboradors valencians d’Alcover fou Lluís Fullana i Mira, el qual dugué a terme una intensa tasca a favor del Diccionari. El menoret franciscà comunica per carta a Alcover el 17 de desembre de 1902 que enviava 4.000 cèdules preses del llibre Espill de ben viure (1559), i cadascuna d’elles “va acompanyà de la etimologia corresponent: treballet que he volgut fer a manera d’enssay”. Posteriorment, el 28 de juny de 1903, li pregunta si ja havia rebut les 15.000 cèdules “qu’enviarem per València en direcció a vostés”. El 24 de febrer de 1904, Fullana envia a Mallorca prop de 6.000 noves cèdules que, junt amb les 4.000 anteriors, en fan prop de 10.000. I el 29 de gener de 1907 diu a Alcover que envia mil cinc-centes noves cèdules, i “ab estes y les que ja van publicades en van unes dotce mil”. Aquest treball d’anys ens demostra la constant activitat que Fullana realitzava a favor de l’obra del Diccionari, així com l’enorme interés que tenia per l’estudi de la llengua. Efectivament, Fullana, que tenia el número 1099, era considerat com un dels col·laboradors que tenen poca son, això és, que era molt actiu. Fullana mateix diu el 1912 a Alcover que a “Ontinyent tindrà un bon colaborador sense son ni perea”.

Les visites de treball d’Alcover al País Valencià van continuar al llarg dels anys; tant és així que el 1910 va visitar Alcoi i també la ciutat de València, on va recórrer les principals biblioteques per tal d’estudiar diversos manuscrits; el 1918, durant quaranta dies, va visitar 19 poblacions, i el 1921, en companyia de Francesc de Borja Moll, van visitar 15 poblacions en un viatge de 49 dies.

Amb aquest tast sobre la presència d’Antoni M. Alcover al País Valencià en els inicis del Diccionari ens podem fer una idea de la intensitat de la col·laboració valenciana en aquesta magna obra sobre el conjunt de la llengua catalana i que, anys avenir, va continuar amb la implicació de molts altres valencians com Carles Salvador, Manuel Sanchis Guarner o Nicolau Primitiu Gómez i de significatives institucions, com l’Ajuntament de València, que va acollir durant una setmana l’Exposició del Diccionari el desembre de 1951, inaugurada per l’alcalde Baltasar Rull, amb una gran afluència de públic, més de 4000 persones, segons expliquen les cròniques de l’època.