BTHVN2020

 

 

Ludwig van Beethoven va nàixer a Bonn (Alemanya) el 16 de desembre de 1770 i el món sencer celebra el 2020 els 250 anys del naixement del cèlebre compositor i pianista, especialment en les ciutats de Bonn i Viena, on va residir gran part de la seua vida, amb centenars d’activitats, que van des de concerts, audicions, exposicions, congressos, publicació de llibres i, fins i tot, projectes cinematogràfics, agrupats sota el logotip BTHVN2020, que representa el seu nom amb l’eliminació de les vocals, una enginyosa idea creada pel mateix Beethoven, que signava d’aquesta manera alguna de les seues obres. I per als més agosarats, el 28 d’abril s’estrenarà a Bonn la Simfonia núm. 10, la «inacabada», només esbossada pel compositor i completada íntegrament mitjançant intel·ligència artificial, i que va ser interpretada per l’Orquestra de València el novembre del 2019.

I tot això per homenatjar a qui és considerat com un geni en l’àmbit musical, visionari, renovador i revolucionari en l’evolució de la música, sense cap dubte un dels compositors més importants de tots els temps, reconegut i admirat en la seua època, i lloat i elogiat fins a l’extenuació en l’actualitat.

Autor de cent trenta-cinc obres, la seua producció es caracteritza per la gran varietat tot i que amb clar predomini dels gèneres pianístics, que inclou nou simfonies, cinc concerts per a piano, un per a violí, trenta-dos sonates per a piano, setze quartets de corda, la Missa Solemnis i l'òpera Fidelio, entre altres obres.

Amb només set anys va actuar per primera vegada de cara al públic a Colònia, impulsat pel seu pare, que el considerava un nen prodigi i el va formar inicialment; als onze va publicar la seua primera composició i als dotze ja treballava com a músic a la cort de Maximilià Francesc d'Àustria. Però va ser Christian Gottlob Neefe el seu veritable mestre, tant en la música com en el camp literari i de pensament, donant-li a conéixer autors com Kant, Goethe o Shakespeare. És en l’ambient que es respirava a Bonn que coneix les idees il·lustrades procedents de França basades en els ideals d’igualtat, llibertat i fraternitat com un element d’unió entre els hòmens, i valors ètics com el republicanisme i l’universalisme, com bé reflecteix el poema de Schiller Oda a l’Alegria, emprat per Beethoven per a la 9 Simfonia: «Els teus encisos tornen a lligar / el que la moda ha dividit severament / tots els homes es fan germans / allà on la teua suau ala sojorna».

Als dèsset anys fa el primer viatge a Viena, on coneix a Wolfgang Amadeus Mozart, però la mort de sa mare l’obliguen a tornar a Bonn per fer-se càrrec dels seus germans menors atés que son pare estava empresonat. Serà el 1792 que s’instal·larà definitivament a Viena per a rebre classes de Joseph Haydn, compositor austríac, conegut com el pare de la simfonia, entre altres autors. I és a Viena on coneixerà l’èxit i la celebritat, tant com a pianista amb actuacions en públic que eren molt celebrades pel seu virtuosisme al teclat; impartint classes a estudiants de la burgesia i la noblesa; i amb l’organització de concerts, activitats que li proporcionaren una estabilitat econòmica fins a aquell moment desconeguda, que li permeten disfrutar d’una vida còmoda i luxosa.

 

I apareix la sordesa

La vida de Beethoven, però, va estar marcada pel greu problema de sordesa que va patir al voltant dels trenta anys, i que va afectar tant la seua vida personal com la seua activitat musical.

Pel que fa a la malaltia, Beethoven va fer tot el possible per trobar remeis que milloraren el seu estat, primer documentant-se a través de la lectura de llibres sobre medicina i acústica, i després amb d’estades a balnearis medicinals, dietes alimentàries, ungüents, pastilles, demanant que li construïren cornetes auditives i mecanismes per poder escoltar el piano, i fins i tot plantejant-se teràpies experimentals amb xocs elèctrics, tan de moda en aquella època. Els resultats, però, eren sempre negatius, la qual cosa el portaren a abandonar la vida pública, a recloure’s i a viure en el camp, i en certs moments a pensar en el suïcidi.

Pel que fa a l’aspecte musical, la malaltia va provocar que abandonara progressivament la faceta d’intèrpret al piano per a centrar-se sobretot en la compositiva, més aïllada i solitària, però que va influir positivament en el seu estat d’ànim i el van ajudar a superar l’estat depressiu en què es trobava.

 

De l’èxit al sofriment

La cura de repòs a Heiligenstadt el 1802 va provocar una millora del seu estat d’ànim i va aconseguir que s’instal·lara novament a Viena, disposat a lluitar per continuar vivint i per seguir practicant la seua passió, la música. Així, durant els pròxims deu anys produirà la major part de la seua producció musical, com ara la Tercera, la Quarta, la Cinquena i la Sisena simfonies, l’òpera Fidelio i algunes de les seues sonates més famoses, Aurora, opus 53, i l'Appassionata, opus 57. I això gràcies al suport de diversos mecenes que li van assignar durant anys una pensió dinerària anual, perquè viure únicament de la composició era pràcticament impossible.

A partir de 1815 s’inicia una etapa de la seua vida plena de dificultats provocades pels problemes econòmics, que tornen a aparéixer, els desenganys amorosos i els fracassos en el terreny sentimental, i especialment per la persistent sordesa. Tot i això, és el moment de creació de la Missa Solemnis, però sobretot, de la composició de la 9 Simfonia, considerada com una de les obres més transcendentals i populars de la música, i que presenta una característica ben significativa: en l’últim moviment introdueix, per primera vegada, la veu humana, un fragment del poema Oda a l'Alegria de Friedrich von Schiller, convertida des del 1986 en l’Himne oficial de la Unió Europea. Aquesta obra és una manifestació de la seua personalitat lliure i del seu temperament fort, àgil i tempestuós, que des de ben jove s’imposava en la seua producció musical, sempre amb l’objectiu de sorprendre l’espectador, d’impactar-lo, de sacsar-lo emocionalment.

El 26 de març de 1827 Ludwig van Beethoven va morir a Viena i dos dies després es va celebrar el funeral. Més de 20.000 persones van acomiadar al compositor més universal i representatiu de la música occidental.

I enguany, 250 anys després, encara continuem venerant-lo.

 

Publicat a Notícies Musicals, 67, juny del 2020. Butlletí de la Unió Musical l'Horta de Sant Marcel·lí. València.