Antoni Ferrando, una vida al servei de la llengua i el País

Nunc dimittis. Estudis dedicats al professor Antoni Ferrando

L’editor del llibre, el professor Vicent Josep Escartí, ha recorregut a les paraules bíbliques Nunc dimittis per a titular l’aplec d’estudis d’homenatge a Antoni Ferrando. Són les mateixes paraules amb què el nostre homenatjat volgué titular el pròleg a l’edició de l’última tesi doctoral que dirigí, la d’Abel Soler, La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context de Curial e Güelfa (2017), que era una manera d’indicar que és a les noves generacions que pertoca de prosseguir la tasca docent i investigadora que havia realitzat. Són paraules de comiat, que sempre suggereixen el final d’una etapa de la vida, però també de confiança en el futur en veure assegurada la continuïtat de tota una trajectòria de 41 anys al servei de la Universitat de València, al si del Departament de Filologia Catalana. És un gest de gratitud que honora al Departament. Certament, un fet tan significatiu no podia deixar d’aprofitar-se per a homenatjar un dels mestres més significatius dels actuals investigadors sobre la llengua i literatura catalana al País Valencià, així com de centenars de docents que hui en dia ensenyen llengua en els centres educatius de tots els territoris catalanoparlants.

El llibre s’inicia amb una presentació a càrrec de l’editor sobre el mestratge d’Antoni Ferrando, exercit tant des de les aules com des de diverses institucions, on incideix en valors que van més enllà de la qualitat dels seus estudis acadèmics, com són la generositat, l’accessibilitat i la vitalitat intel·lectual i anímica. Seguidament trobem un «Apunt bibliogràfic i trajectòria filològica» confeccionat per Mireia Ferrando, llicenciada en Filologia Catalana, investigadora, professora de secundària i filla seua, a qui la comissió coordinadora del volum va encarregar el treball més compromés: elaborar un perfil biogràfic atenent no sols l’aspecte acadèmic i investigador sinó també la faceta humana i la faceta cívica com activista cultural en favor de la «dignitat col·lectiva i anhelada normalitat cultural del País Valencià», que presenta acompanyat d’interessants fotografies. Així, Mireia Ferrando repassa detalladament els aspectes més destacats de la seua trajectòria formativa i acadèmica, des del seu pas inicial per l’institut de Xàtiva, els seus estudis a la Universitat de València, els primers anys de docència com a professor d’espanyol i anglés a Liverpool, Bilbao, Tarragona, Ontinyent, Catarroja i València, els contactes amb Sanchis Guarner per a elaborar la tesi doctoral, la incorporació al Departament de Lingüística Valenciana (1977), l’obtenció de la Càtedra de Lingüística Valenciana / Filologia Catalana (1983), la direcció del departament homònim (1983-1992), la participació en la creació de l’Institut de Filologia Valenciana i la seua transformació en Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, que va dirigir en diverses etapes, la fundació de la revista Caplletra, de la qual fou director durant quinze anys, i la seua incorporació a l’IEC el 1985 i a l’AVL el 2001. A més a més, també s’hi detallen nombroses actuacions en l’àmbit acadèmic, les línies de treball seguides i la vasta trajectòria investigadora, on destaquen els estudis sobre història de la llengua catalana, així com la participació en revistes científiques i divulgatives on ha publicat nombrosos estudis. Aquest apunt biogràfic, ben meritori, està complementat per una bibliografia que reuneix la major part dels llibres, capítols de llibres, edicions, articles, pròlegs, presentacions, ressenyes, entrevistes i textos divulgatius d’Antoni Ferrando, un recull ben útil per a estudiosos i públic en general, que permet fer-se una idea clara i ajustada de la immensitat de la seua obra.

Després d’aquesta secció introductòria, el llibre està dividit en dues parts. La primera, «Reflexions sobre l’obra d’Antoni Ferrando», aplega cinc articles relacionats molt directament amb temes estudiats pel professor valencià, a càrrec d’Emili Casanova, Josep M. Nadal, Joan-Rafael Ramos, Albert Rossich i Rafael Roca.

La segona part del llibre porta per títol «Estudis en homenatge a Antoni Ferrando» i aplega díhuit treballs elaborats per membres actuals o anteriors del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València. Tot i la varietat de temes tractats, la pràctica totalitat dels articles estan relacionats amb aspectes estudiats en l’obra de Ferrando, tant de llengua com de literatura.

Fet i fet, el llibre compleix a bastament l’objectiu proposat, rendir homenatge al professor Antoni Ferrando, tant pels autors participants, que mostren les línies d’estudi del seu treball actual i en alguns casos encoratgen a obrir nous camps d’investigació, com per la qualitat dels articles publicats, fet que posa de manifest els avanços en l’estudi de la llengua i literatura catalana des del País Valencià, als quals tant ha contribuït l’homenatjat.

Ací teniu l'índex: Nunc dimittis

Podeu llegir la ressenya completa a:

Vicent J. Escartí, ed. Nunc dimittis. Estudis dedicatsal professor Antoni Ferrando, València, Col. Nexus, Publicacions de la Universitat de València, 602 p., ISBN: 978-84-9134-370-7.

eHumanista/IVITRA,16 (2019): 254-260.