A propòsit d’un homenatge: Vint anys recordant Enric Valor

Arxiu El Temps

Homenatgem Enric Valor recordant tot el que la seua figura representa com a defensor del nostre idioma en temps difícils i com a autor d’obres destinades a convertir el valencià en una llengua parlada i escrita correctament, perquè la llengua és una part fonamental de la personalitat dels valencians, un element imprescindible per a mantenir la nostra dignitat com a poble, la sòlida base per a la construcció del nostre futur.

Vint anys sense Enric Valor, però encara ara la seua obra i figura és més present que mai, perquè la seua ferma i tenaç actuació en defensa i difusió del valencià durant dècades és un exemple per a molts de nosaltres, perquè com ell, no volem resignar-nos a observar impàvids com la nostra llengua pròpia és arraconada, perseguida i, fins i tot, criminalitzada per partits polítics hereus del franquisme, defensors de rancis projectes uniformitzadors, supremacistes i excloents.

Durant dècades, la veu d’Enric Valor, al costat de la d’altres escriptors i intel·lectuals com Nicolau Primitiu Gómez, Manuel Sanchis Guarner, Vt. Andrés Estellés, Joan Fuster i molts altres, va obrir-se camí en la foscor de la nit, la seua intensitat va créixer durant els primers estels de llibertat i encara ara cal que continue ressonant amb l'energia més gran possible. Perquè, ara com ara, Enric Valor representa la voluntat d’erigir una societat valenciana moderna, oberta, cohesionada i respectuosa amb la diversitat lingüística, amb el nostre passat, amb les nostres tradicions, i amb la defensa del paisatge i del territori valencià.

És per tot això que vint anys després de la seua desaparició homenatgem Enric Valor, de la mateixa manera que cada 22 d’agost des de nou anys pugem a l’Alt de Guisop, a Castalla, pensant que «tots els valencians estem moralment obligats a contribuir a l'ús, el conreu, el respecte i la difusió del valencià, el nostre català», i que «no podem consentir la destrucció cultural i espiritual del nostre poble per mitjà de la implantació totalitària d'un altre idioma», perquè «la pèrdua de l'idioma propi significa la mort cultural d'una pàtria», paraules aquestes pronunciades per Enric Valor el 22 de desembre de 1999, a només tres setmanes de desaparéixer, en ser investit doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de València.