Carles Salvador, poeta

 

III Dia de la poesia catalana a internet

  

 Oda als meus seixanta anys

La velletat, valencians, mal prova

i avui comence a ser un home vell;

els anys que faig enguany -oh, data nova-

em donen títol vell, per mi novell.

Seixanta anys faig i amb alegria els porte

com un pomell de flors i fruites d'or;

quan cada jorn, si cal, els reconforte,

m'omplin de mel i goig el tou del cor.

Mon viure és ple de somnis i de roses

que han exornat eterns, purs ideals

i he treballat de ferm sens grosses noses

tot recolzant-me als braços amicals.

L'Amor ha estat per mi experiència

grata i dolçor que m'ha donat dos fills;

ara els meus néts, directa descendència,

fruits de ma carn, els mire com a espills.             

He dedicat les hores més intenses

a l'infantil i clar ensenyament

i he procurat als xics amples defenses

per a una vida sana i independent.

 

He pogut fer el tast de l'ambrosia

quan escrivint la llengua maternal

m'ha devallat del cel la Poesia

que ha transvasat mon cor amb goig vital.

 

Car no és secret que tinc per ma València

una alta amor tan ferma com els rocs;

que el cap acote en digna reverència

vers la Senyera feta amb roigs i grocs.

I així en caldrà morir i moriria

sense dolors al cor i sense planys

si és que he acomplit mon deure cada dia

fins aquest jorn d'encís dels seixanta anys.