Nicolau Primitiu Gómez, precursor de la toponímia valenciana actual

 

Nicolau Primitiu va dedicar una bona part de la seua vida a l’estudi de la toponímia, en la doble faceta de recollida de noms de lloc i d’interpretació històricoetimològica, de manera que pot ser considerat el precursor de la toponímia valenciana actual. Entre altres aspectes positius, es va dotar d’un mètode científic i modern de recollida de dades, va traçar uns principis d’interpretació toponímica correctes, va crear la secció toponímica del Centre de Cultura Valenciana, va propugnar la creació d’un Corpus Toponímic Valencià, va confegir milers de fitxes toponímiques, va divulgar i defendre la forma pròpia dels topònims davant la castellanització, va defensar en nom de València contra el de Levante, va crear el nom de bacava i bacavés per destacar la unió lingüística de Balears, Catalunya i València des de l’època ibèrica, va incitar els cronistes locals a estudiar la toponímia de cada poble i va defensar el valor patrimonial i testimonial de la toponímia per a la nostra cultura, i tot emmarcat dins d’una gran valenciania i un caràcter obert i integrador.

 La tasca desenvolupada i duta a terme al llarg de quaranta anys va ser molt intensa però, de resultats molt desiguals. En efecte, la defensa de teories com la de l’iberisme portaven Nicolau Primitiu a una separació del món científic valencià. La seua independència de criteri, que va mantenir fins el final de la seua vida, marcarà en gran mesura la major part dels seus treballs que, per altra banda, no han tingut seguidors tal i com ell pretenia.

Ara bé, aquesta manca de sintonia amb els treballs acadèmics i la persistència continuada al llarg de la seua vida d’aquestes inversemblants teories sobre l’origen de la llengua, no ens ha d’impedir valorar en la seua justa mesura el que ha estat l’aportació de Nicolau Primitiu als estudis sobre toponímia valenciana, sobretot, en moments en els quals gairebé era una disciplina desconeguda per tothom.

En aquest sentit hem de tenir en comte el següent:

a) Nicolau Primitiu valora la toponímia com una matèria necessària per a estudiar l’arqueologia, i, contra el que moltes voltes s’acusa als toponimistes, elabora una teoria sobre la paleotoponímia, la qual divideix en tres rames: la històrica, la contemporània i la mixta. També defensa la salvació de la toponímia com a part del patrimoni del poble i protesta contra els castellanistes i altres que deturpen la seua manera de vestir l’ortografia valenciana, de manera que defén que no es traduïsca al castellà.

b) La dedicació toponímica de Nicolau Primitiu abasta gairebé mig segle XX. Durant aquest temps don Nicolau escriu més de cent articles sobre la matèria, i a més, en tots els seus treballs sobre llengua o arqueologia trobem referències directes a aquesta matèria, crea la Secció de Toponímia i Paleotoponímia del Centro de Cultura Valenciana, prepara un pla de treball per a arreplegar tota la toponímia viva i documental valenciana, esperona els Cronistes del Regne i els ofereix un mètode de treball, “Toponímia del término de una población”. A més, redacta amb Manuel Sanchis Guarner i Josep Giner la primera proposta normativa i ortogràfica dels topònims de municipis valencians.

 

c) Nicolau Primitiu és fill d’una època on l’iberisme i la recerca del món antic feien furor, la qual cosa va provocar que orientara el seu treball toponímic a trobar arrels preromanes per a explicar l’origen de la llengua i dels topònims; l’obsessió per trobar ibers i sicans i la falta d’edicions crítiques i fiables dels clàssics llatins i grecs, com Avié, el van portar a cometre moltes errades interpretatives, fet que ha provocat que en cercles acadèmics se’l considere un toponimista fantasiós. 

Calaixera de Nicolau Primitiu Gómez, conservada a la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu

d) La consulta dels seus documents i treballs toponímics conservats a l’antic Centro de Cultura Valenciana ens ha permés observar un Nicolau Primitiu amb una gran capacitat i decisió organitzativa en benefici de la recollida toponímica. Esperem que quan podrem estudiar els seus fitxers de treball toponímic, conservats a la Biblioteca Valenciana, que contenen més de 100.000 fitxes toponímiques, podrem traure una idea i una valoració definitives de la dimensió del seu treball, dins del qual la tasca interpretativa és una part mínima del seu esforç i del seu programa onomàstic i toponímic.

Per tot el que acabem de dir, a hores d’ara hem de saber valorar el seu treball, i, tot i que Nicolau Primitiu tenia les seues particulars teories i les exposava i defenia tal i com les sentia, sempre buscava el que considerava millor per al seu poble i no defugia mai la dificultat ni l’esforç per trobar claus interpretatives noves més clares que les antigues. En l’actualitat, després dels nombrosos avanços aconseguits en el camp de la història i lingüística valencianes al llarg dels darrers de trenta anys, observem que moltes de les seues interpretacions han estat superades especialment per arabistes i per Joan Coromines, però moltes no han estat estudiades per ningú. En tot cas, ens trobem davant d’una immensa obra toponímica d’un dels pioners d’aquesta disciplina a les nostres terres. Obligació nostra serà, per tant, revisar tot el seu treball i aprofitar allò que més convinga als estudis sobre la toponímia valenciana actual.

 

Si en voleu saber més sobre el tema, consulteu l’article L'aportació toponímica de Nicolau Primitiu (1925-1965)

Claustre Sud del Monestir de Sant Miquel dels Reis, seu de la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu