Amb Emili Casanova i Josep D. Climent, a Sueca, per F. Pérez Moragón
Sobre els ‘Dietaris de la Guerra Civil’, de
Nicolau Primitiu Gómez Serrano:
Fa unes setmanes es reprengueren els
col·loquis, les conferències i les presentacions de llibres a l'Espai Joan
Fuster. Era una bona oportunitat per celebrar en públic la culminació d'un
projecte molt ambiciós i que ha tingut un procés d'execució llarg i
probablement costós per a totes les persones implicades. Es tracta de la
publicació dels dietaris escrits per Nicolau Primitiu Gómez Serrano
(Sueca 1877-València1971) d'amagat durant la Guerra Civil de 1936-1939. Estan editats per la Biblioteca Valenciana, que no debades porta el nom de
l'il·lustre mecenes —gràcies al llegat del qual existeix—, a cura dels
professors Emili Casanova i Josep Daniel Climent. Aquests llibres fonamentals
es poden descarregar informàticament, de manera gratuïta, en la pàgina web de
la mateixa Biblioteca. A la presentació assistien, en primera fila,
Carme Gómez-Senent i el seu germà Víctor, amb la muller, Amparo Martí.
Des de fa uns anys, a partir d'un d'aquells no
sempre meditats canvis del sistema universitari en Espanya, es començà a quasi
exigir de les persones que impartien docència que, a més, investigaren i
publicaren els resultats de les seues recerques. Segons les meues observacions,
que són bastant directes, no sempre els resultats són els que caldria. Ni
podrien ser-ho. Hi ha persones que posseeixen capacitat, interès, vocació o com
es vulga dir, per la docència. N'hi ha unes altres dotades de les mateixes
qualitats per a la investigació. No sempre coincideixen en cadascuna les dues
habilitats. Les mateixes observacions personals m'han fet comprovar al llarg de
molts anys que Emili Casanova i Josep Daniel Climent són investigadors
autèntics, dels que treballen a partir de documents reals, i no de quatre
teories importades, no sempre recents i mal apreses per gent que cita en
llengües que desconeixen i ni tan sols són capaces de copiar bé les citacions.
Jo en podria esmentar casos ben notables. Casanova ha treballat àmpliament i en
profunditat en lexicografia, onomàstica i toponímia, gramàtica històrica i
altres aspectes de la nostra llengua. Josep Daniel Climent ha establit
panorames molt ben documentats sobre la gent que ha estudiat el valencià o s'ha
esforçat per potenciar-ne l'ús públic, normativitzar-lo i en definitiva
conservar-lo com a patrimoni viu de la nostra societat, enfront de tantes
dificultats. Són, en definitiva, allò que Ventura solia anomenar uns
entusiastes. Però uns entusiastes, afegiria jo, que han esmerçat anys de
treball i coneixements profunds en les matèries filològiques que han conreat.
Així ho han demostrat en l'edició dels dietaris
que va redactar don Nicolau durant la darrera Guerra Civil espanyola. L'única
del segle XX. Llegir-los ara és quasi una obligació per a qualsevol persona que
vulga conèixer en una font directa i fiable una gran quantitat d'esdeveniments
de la vida quotidiana a València i alguns pobles de l'Horta i de la Ribera,
durant el conflicte. Del malviure de cada dia, de les pors, les mancances de
tota mena —de llibertat, de queviures, de comunicacions,
d'informació— que la situació comportà per a la ciutadania, malgrat viure
durant un bon període a molts quilòmetres dels fronts de guerra. Don Nicolau no
va veure batalles grans ni menudes, matances ni suposades heroïcitats, però va
anotar des del primer dia qualsevol detall que arribava a conèixer del que
passava al seu voltant. I tot era tràgic, per moltes esperances que algú
volgués posar en una solució positiva de la lluita, des de l'àrea controlada —diguem-ho
així— pels successius governs de la República.
«Llegir-los ara és quasi una obligació per a qualsevol persona que vulga conèixer en una font directa i fiable una gran quantitat d'esdeveniments de la vida quotidiana a València i alguns pobles de l'Horta i de la Ribera, durant el conflicte».
Llegiu l'article complet a:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada