El 9 d’octubre del 1921, hui fa cent anys: «Venim de lluny, anem més lluny encara»

 

 

Un dia com hui de fa cent anys una colla de valencianistes celebraren l’homenatge a Jaume I, «al peu de l’estàtua, en el jardinet del Parterre» de la ciutat de València.

 «Darrere de les senyeres barrades –tremolant al vent- ens sentirem plens d’un optimisme amable, de roba neta i de descans», explica la crònica publicada a l'endemà a La Correspondència de València.

Efectivament, representants d’Unió Valencianista, Joventut Valencianista, Agrupació Escolar Valencianista, Acadèmia Valencianista, Lo Rat Penat, Nostra Pàtria, Joventut Valencianista Obrera, Nostra Parla i el Grup Valencianista d’Artana dipositaren corones de flors en homenatge a Jaume I, fundador de l’antic Regne de València.

El parlament va anar a càrrec de Vicent Tomàs i Martí, president de la Joventut Valencianista, que va explicar que aquest dia s’honorava «la memòria d’aquell Rei que donà a València els seus Furs, creant l’Estat valencià», va denunciar que «la intromissió de dinasties forasteres» va provocar la nostra decadència i ha provocat que «ens creguem estranys i menyspreem allò que és íntimament nostre».

Davant d’aquesta situació, Tomàs i Martí només veia un camí, «fer nosaltres de nou» l’obre duta a terme per Jaume I: «València te de tornar a conquerir-se», afirmava.

Posteriorment va intervindre Maximilià Thous que es lamentava que a l’acte només assistien «els de sempre», però «conscients, oberts a totes les modernes corrents de l’esperit i la intel·ligència», i va finalitzar el seu parlament recordant que «el nostre crit constant deu ser el de: Visca València lliure!».

És d’aquesta manera que una celebració com la de l’homenatge a Jaume I als peus de l’estàtua del Parterre ha anat creixent, consolidant-se i fins i tot oficialitzant-se al llarg de la història.

«Venim de lluny, anem més lluny encara».