25 d’abril, una commemoració centenària

L’origen de la commemoració de la reivindicació dels valencians per la recuperació dels Furs i de les nostres llibertats l’hem de situar en la celebració a la ciutat de València de l’Acte d’Afirmació Valencianista el 26 de juliol de 1914, convocat per la Joventut Valencianista, al qual van assistir nombroses entitats de tot l’espectre polític, social i geogràfic.

El manifest aprovat es basava en tres punts bàsics: reivindicació de «l’ús de la llengua valenciana per tots els medis legals»; la «constitució de la Mancomunitat Valenciana sols a base de les actuals províncies de Castelló, Alacant i València, unides per vincles sagrats i indestructibles de rassa i llengua». I el tercer, la necessitat d’engegar campanyes de «propaganda dels ideals valencianistes». I seguint l’últim punt es va arribar a un acord, celebrar anualment el 29 de juny, «data de la pèrdua dels Furs i de la llibertat dels valencians arrabassades a la força per el despotisme d’un rei tirànic i funest».

Commemoració del 29 de juny

I així va ser: el 13 de juny de 1915 Miquel Duran i Tortajada reclamava, des de la primera pàgina de Las Provincias, que tots els anys s’havia de commemorar la «triste fecha» del 29 de juny de 1707, atés que va ser quan es va publicar el Decret de Nova Planta, «para ver si a fuerza de clamar con ira […] despertamos el sentimiento dormido del pueblo y llegamos a ser tantos en nuestra querella, que acabamos por exigir los derechos que en mala hora nos fueron usurpados». A més a més, com que en la mateixa data hi havia previst un «aplec regionalista» al Puig per a demanar la reconstrucció del santuari, Duran proposava que a aquesta reivindicació s’afegira la de «commemorar por primera vez la perdida de los Fueros de Valencia».

A més d’aquesta proposta, la Joventut Valencianista va dedicar la pràctica totalitat de les pàgines de l’exemplar de Pàtria Nova, corresponent al 29 de juny de 1915, a aconseguir que «esta data es convertixca pronte en la conmemoració de nostre deslliurament», segons confessa Robert Blanquer.

Ara bé, tot i els desitjos expressats el 1915, el ben cert és que la iniciativa no va quallar: ni el 1916 ni el 1917 es va dur a terme cap acte commemoratiu del 29 de juny. Haurem d’esperar fins al 1918 per a trobar actes reivindicatius en commemoració de la batalla d’Almansa, arran de la creació de la Unió Valencianista Regional amb el suport d’una part de la burgesia valenciana i catalana.

Commemoració del 25 d’abril

Efectivament, el 25 d’abril de 1918 es va celebrar als locals d’Unió Valencianista el primer acte convocat per un partit valencianista per a commemorar aquest aniversari. La «velada patriòtica» pretenia «conmemorar el aniversario de la batalla de Almansa, en la que fueron vencidas las tropas valencianas por  el ejército de Felipe V, consecuencia de la cual fue el decreto de abolición de los fueros y libertades de Valencia». L’acte va ser presidit per Josep García Conejos, d’UV, i van intervindre Vicent Tomàs i Martí, de l’Agrupació Escolar Nacionalista, Pasqual Asins, president de Nostra Parla, que va recitar una poesia patriòtica, Salvador Ferrandis Luna, vicepresident de la Joventut Valencianista, i de Lluís Cebrián Ibor, que va llegir un estudi històric «extenso y bien documentado». Estem davant, per tant, de la primera commemoració del 25 d’abril al País Valencià.

L’any següent va ser l’Agrupació Escolar Nacionalista qui organitzà l’acte del 25 d’abril, en el qual van participar la pràctica totalitat de partits polítics i entitats culturals valencianistes. Celebrat en els locals de Lo Rat Penat, l’acte consistia en el lliurament a l’AEV de la seua Senyera, tot i que la majoria d’intervencions presentaven un elevat contingut polític amb constants referències a la batalla d’Almansa. Presidit per Ignasi Villalonga, d’UV, a qui acompanyaven Eduard Martínez Sabater, també d’UV, Joaquim Reig, president de la Joventut Valencianista, i Pasqual Asins, de Nostra Parla. Les intervencions es van iniciar amb unes paraules de Manel David, secretari de l’AVE, recordant la batalla d’Almansa; i van continuar amb la lectura d’un poema per part de Josep M. Bayarri, un discurs dedicat a les dones per part d’Asins, un poema de Maximilià Thous i Llorens, una intervenció política de Joaquim Reig, l’agraïment de Francesc Almela i Vives, vicepresident d’AEV i, finalment, el discurs de Maximilià Thous i Orts, director de La Correspondència de València. A més, l’acte va comptar amb la interpretació de diverses peces musicals per part del sextet de Lo Rat Penat, una cançó de la senyoreta Maria Mateu i, per a cloure l’acte es va interpretar Lo crit de redempció, l’himne de l’AVE, per part d’un cor d’escolars acompanyat per la coral de la Societat el Micalet.

Vicent Tomàs i Martí

El 1920 també van ser els membres de l’Agrupació Escolar Nacionalista els organitzadors de «la festa patriòtica amb motiu de la pèrdua de la batalla d’Almansa». El 24 d’abril, al saló de Lo Rat Penat, i sota el «retrat del rei Jaume I que presidia l’acte», s’inicià la festa amb unes paraules de Peris Carruana, secretari de l’AVE, seguit de la lectura d’unes «quartel·les admirables de Manel David sobre el 25 d’abril de 1920», i la recitació d’una poesia per part d’Eduard Buil. Seguidament Almela i Vives reflexionà sobre el tema «Nacionalisme», i Lluís Cebrián parlà sobre «la diada històrica commemorada» i, per acabar, el president de l’entitat convocant, Tomàs i Martí, «va cloure l’acte amb unes paraules vibrants». A més a més, la vetlada va ser amenitzada amb diverses interpretacions musicals.

Els actes, però, no acabaven ací. Diumenge 25 d’abril es dugué a terme un homenatge a Constantí Llombart, que consideraven pare espiritual del valencianisme, al cementeri municipal de València. La comitiva d’escolar, juntament amb altres valencianistes, va partir de la plaça de Sant Agustí amb corones de flors que portava cada entitat. Ja en el cementeri, Tomàs i Martí es comprometé a impedir que continuara l’injust oblit sobre la figura del fundador de Lo Rat Penat i a continuar la seua tasca «fins arribar al fi desitjat». Posteriorment Almela i Vives recità el poema La collita de la seda i Lluís Cebrián llegí les adhesions enviades a l’acte procedents d’Alcoi, Alacant o Castelló, aquesta darrera signada per Gaetà Huguet i que deia: «Honrem a Llombart consagrant lo gemec del poble valencià. Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança».

Finalment parlem de la festa celebrada el 25 d’abril del 1921, en la qual s’afirmava que els estudiants «enyoren més que mai la llibertat passada, com una necessitat del present i un bé per a València en el pervindre». Organitzada per l’Agrupació Escolar Nacionalista, l’acte transcorregué de manera semblant als dels anys anteriors, amb intervencions de Peris Caruana; del representant de l’Acadèmia Valencianista; la lectura dels poemes Crit a València, d’Enric Navarro Borràs, i Visió futura, d’Eduard Buil; de Maximilià Thous i de Vicent Tomàs i Martí, president de la Joventut Valencianista; i finalment de Rafel Arteseros, president d’AVE.

Una commemoració centenària

En definitiva, per tot el que hem vist, podem comprovar que la celebració del 25 d’abril com a data de commemoració de la batalla d’Almansa i festa de reivindicació nacionalista nasqué el 1918 i es perllongà durant uns pocs anys, fins al 1921. Amb posterioritat, el 1922 no es va dur a terme cap acte reivindicatiu, possiblement perquè els grups valencianistes tenien prevista la participació en l’assamblea de Nostra Parla, celebrada el juliol d’aquell any, i a partir de 1923 l’ambient polític era ja poc propici per a les demandes nacionalistes amb la imposició de la Dictadura de Primo de Rivera.

Posteriorment, la commemoració del 25 d’abril com la data reivindicativa per a la recuperació de les llibertats polítiques i nacionals dels valencians va ser recuperada durant la Segona República, primerament pel Centre d’Actuació Valencianista amb accions concretes i amb la publicació d’articles en la premsa dels del 1932, com el d'A. Senent Micó o el d'Emili Beüt, i, posteriorment, des del 1934, pel partit Acció Nacionalista Valenciana, amb la convocatòria del Dia de Dol Nacional, que ben prompte va ser assumida per la totalitat del moviment valencianista.

Durant la Dictadura de Franco no va ser possible mantenir actes concrets de commemoració de la batalla d’Almansa però a finals del franquisme, el creixent moviment valencianista va aconseguir situar la data del 25 d’abril, juntament amb la del 9 d’octubre, en el centre de les reivindicacions culturals, socials i polítiques, especialment des de l’any 1978 que Acció Cultural del País Valencià va organitzar aplecs multitudinaris en ciutats com València, Alacant, Xàtiva, Castelló o Gandia.

Alacant, 25 d'abril de 1980