Homenatge a Teodor Llorente
Homenatge
a «Teodoro Llorente, poeta de Valencia, a los 50 años de su coronación
popular», Levante, 13 de novembre de 1959
El 14 de novembre de 1909
Teodor Llorente rebé un dels majors homenatges que la societat valenciana ha
retut a un dels seus escriptors. L’acte principal tingué lloc a l’estadi de
l’Exposició Regional, amb una gran assistència de públic, al volant de 140.000
persones, i una nodrida representació d’entitats oficials i de societats
culturals valencianes i catalanes, especialment, i culminà amb l’oferiment d’una
corona de llorer i el nomenament com a «Poeta de Valencia».
Segurament perquè aquest fou
el darrer i més significatiu homenatge a Llorente, cinquanta anys després, el suplement
cultural Valencia del periòdic Levante, dedicà un número especial de
huit pàgines commemoratiu d’aquesta efemèride, coordinat per Francesc Soriano i
Bueso, administrador dels diaris del Movimiento, i que comptà amb la participació
de destacats col·laboradors del món cultural i literari valencià.
El suplement s’inicia, a tall
de pòrtic, amb un article de Manuel González Martí, «La coronación del poeta»,
que descriu els fets més significatius d’aquell dia amb la reproducció de la coneguda
fotografia del vell patriarca assegut en una cadira engalanada amb flors.
Seguidament, els diversos articulistes analitzen diversos aspectes de la vida i
obra de Teodor Llorente.
A «Llorente, polifacético»,
Francesc Almela i Vives fa un recorregut per les diverses facetes de la seua
personalitat; com a poeta, com a traductor de poetes europeus al castellà, com
a periodista i director de diverses publicacions, com a historiador, com a
polític i, fins i tot, excursionista, una altra de les seues passions.
Francesc Alcayde reflexiona
sobre «Llorente, ¿poeta regional o universal?», i opina que amb la seua poesia
penetra en l’ànima valenciana, un aspecte de la realitat humana que converteix
la seua obra en universal.
De «Llorente, traductor»
s’ocupa Manuel Sanchis Guarner, que mostra com els renaixentistes no es
tancaven en l’enyorança del passat sinó que s’obrien als corrents literaris
europeus. De fet, Llorente és un exemple d’aquest «espíritu altamente europeo»,
com bé ho demostren les múltiples traduccions de poetes europeus que publicà.
Lluís Guarner s’ocupa de
recordar la profunda amistat entre «Llorente y Querol», una relació nascuda en
l’època universitària i que s’allargà durant tota la vida.
«Llorente y Mistral» és
l’article preparat per Joan Fuster, on analitza les relacions entre els dos
prohoms renaixentistes, però sobretot incideix en presentar-los com uns
personatges que compartien ideologia, catòlica, conservadora i regionalista, i
per tant, models a excloure de les tendències actuals de la literatura
catalana, una posició discutida actualment per diversos estudiosos.
A més d’aquests articles
assenyalats, encara se’n publiquen altres com «Llorente y la poesia llorentina»
d’Enric Duran i Tortajada, «Estampa de Teodoro Llorente», per José Luis Aguirre,
«Llorente y el resurgimiento de la lengua venácula», per J. L. León Roca, «Dol
de Llorente per la mort de Venceslau Querol», per Josep Maria Casacuberta,
«Llorente y la pasión por la poesía», per Josep Iborra Martínez, «Un nombre en
un azulejo: el poeta Llorente», per El paseante i «La “endressa” a Aguiló», per
Ángel Lacalle.
Finalment, el suplement
acaba amb la col·laboració de M. Angeles Arazo, «Dimensión humana de Teodoro
Llorente», que ens presenta un personatge casolà, familiar, preocupat per
l’esdevenir dels fills i els néts, als quals s’encarrega de transmetre una
profunda estima per la seua terra.
A més a més, tots aquests
articles van acompanyats d’abundants fotografies de l’homenatjat, de reproduccions
de dibuixos de retrats i de dues poesies, «Cançoneta amorosa» i «Vora el
barranc dels Algadins».
Com hem pogut observar,
aquest número extraordinari del suplement Valencia
s’encarrega de revisar i analitzar els aspectes més significatius del patriarca
de la Renaixença valenciana de la mà dels millors especialistes del moment, amb
l’objectiu d’apropar-lo al públic lector quan feia quasi cinquanta anys de la
seua desaparició.
«Teodoro Llorente,
poeta de Valencia, a los 50 años de su coronación popular», Valencia. Suplemento dedicado a sus hombres,
a su historia y a su tierra, número 233, Levante, 13
de novembre de 1959, pp. 1-8.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada