Nicolau Primitiu Gómez Serrano, una vida al servei del seu poble

La revista Saó dedica el Quadern de setembre de 2013 a Nicolau Primitiu Gómez Serrano (1877-1971), un dels gran homenots valencians del segle XX, tant pels estudis i investigacions que va dur a terme com per les iniciatives culturals que va promoure al llarg de la seua vida. L’objectiu no és altre que apropar-se a la seua figura però sobretot «conéixer millor la seua aportació a la societat valenciana, amb la idea clara de reivindicar el llegat d'una persona compromesa amb la seua terra i la seua gent». 

El Quadern s’inicia amb un article de qui signa aquestes línies que analitza el pensament valencianista de Nicolau Primitiu, un ideari que coincidia bàsicament amb la Declaració Valencianista de 1918, i que fou defensat per la major part de partits polítics nacionalistes durant la II República. En una línia semblant, Emili Casanova repassa la seua aportació a la cultura valenciana, i destaca la seua dedicació a l’estudi de la toponímia i, especialment, la redacció dels seus Dietaris, amb milers de pàgines escrites des de 1916 fins a 1965. Seguidament, Albert Ribera s’ocupa d’estudiar les múltiples activitats de Nicolau Primitiu en el camp de l’arqueologia en el moments inicials d’aquesta disciplina, i no dubta en qualificar-lo com un personatge clau en el naixement de la moderna arqueologia valenciana. Per altra part, Francesc Pérez Moragón ressegueix la immensa feina que Nicolau Primitiu va dur a terme des de l’editorial Sicània, fundada el 1954, quan ja tenia 77 anys, que va aconseguir publicar en ple franquisme un bon grapat de llibres, la revista Sicània mensual i la col·lecció Nostres Faulelles.

El Quadern es completa amb una entrevista a la seua néta, Carme Gómez-Senent Martínez, que ens parla de la seua faceta de bibliòfil, i ens explica com va reunir una magnífica biblioteca personal que, posteriorment, la seua família va donar al poble valencià, i ha sigut el nucli inicial de la Biblioteca Valenciana, que des del 2010 porta el seu nom.

Una mirada al conjunt de la seua trajectòria i les seues actuacions ens mostra la fermesa dels seus ideals, «València enans i aensús», és a dir, València abans i per damunt de tot, o com dirà en el discurs de presa de possessió com a President de Lo Rat Penat «la Pàtria valenciana, abans que tot i per damunt de tot» (8 de gener de 1933), amb un sentit sempre d'unitat i afirmació nacional.

De fet, Nicolau Primitiu sempre va treballar per cercar la confluència dels valencians en la defensa de la seua identitat, especialment de la seua llengua i cultura, convençut com estava que només des de la unitat d'acció podríem construir un País Valencià d'acord amb les seues arrels. És per això que va presidir entitats com Acció Cultural Valenciana, Lo Rat Penat, Proa – Consell de Cultura i Relacions Valencianes, el Centre de Cultura Valenciana o la Comissió Patrocinador del Diccionari Català-Valencià-Balear. 

No cal dir que una bona dosi del seu pensament i la seua generositat ens hauria estalviat enfrontaments estèrils als valencians, i fins i tot en l’actualitat molts dels seus plantejaments encara ens poden ser ben útils. Llàstima que el pas del temps amague trajectòries tan íntegres com la de Nicolau Primitiu. És per això que la iniciativa de la revista Saó em sembla especialment encertada i digna de rebre una bona felicitació.

Manuel Sanchis Guarner, Francesc de B. Moll i Nicolau Primitiu Gómez a l’Ajuntament de València, en la inauguració de l’Exposició sobre el Diccionari Català-Valencià-Balear (1951)