Dos anys del blog «L’interés per la llengua dels valencians»

El 22 d’agost de 2011, ara fa dos anys, iniciava l’activitat del blog «L’interés per la llengua dels valencians», amb el subtítol «Blog d’estudi i divulgació de la història de la llengua catalana, referida especialment al País Valencià», tota una declaració d’intencions condensada en una frase manllevada de Francesc de B. Moll i d’Enric Valor.

La data era ben simbòlica, celebràvem el centenari del naixement d’Enric Valor, autor sobre el qual havia estat treballant des de feia anys, i que m’havia permés publicar diversos articles, així com el llibre Enric Valor, estudi i compromís per la llengua.

La decisió d’iniciar un blog fou ben meditada; de fet, em sembla que poc a poc entreveia la necessitat de disposar d’una eina que em permetés donar visibilitat al treball que duia a terme d’estudi, investigació i difusió de determinats temes i autors relacionats amb la història de la llengua catalana, matèria que m’ha interessat des de sempre, a la qual he dedicat molt de temps i esforç, i que forma part del meu treball professional, tant a l’IES Cid de València, com durant el meu pas com a professor associat a la Universitat de València, i en l’actualitat, com encarregat d’aquesta assignatura a la Universitat Oberta de Catalunya. Per altra banda, atès que sobre els temes i aspectes tractats en el blog no és senzill aconseguir informació fiable a la xarxa, vaig pensar que d’aquesta manera podia contribuir a un millor coneixement sobre el nostre passat.

Efectivament, l’elaboració del blog no és només d’una qüestió merament personal, de donar a conéixer el meu treball; es tractava de quelcom més que això: de divulgar aspectes relacionats amb la història llengua amb la finalitat d’augmentar l’estima per la llengua pròpia que tot valencià hauria de tenir; de donar a conéixer la tasca duta a terme per estudiosos com ara Carles Salvador, Nicolau Primitiu o Enric Valor en condicions realment difícils; de posar a l’abast de tothom d’una sèrie d’informacions i estudis que incidiren en la formació de la nostra personalitat col·lectiva, de la nostra identitat nacional. En definitiva, el meu desig és que aquestes notes sobre l'evolució social i política de la llengua catalana ens porte no únicament a conèixer el nostre passat més immediat, sinó també a entendre millor el present i sobretot a reflexionar i a aportar nous elements d’anàlisi sobre el futur de la nostra societat.

A hores d’ara, el balanç és ben positiu des del punt de vista personal, tant per l’experiència viscuda, com pels resultats obtinguts. Han estat un total de 53 entrades, escasses si voleu, en les quals he combinat la divulgació d’articles i estudis que havia elaborat i publicat ja prèviament, amb altres que han estat concebuts expressament per al blog, normalment aprofitant la commemoració d’algun esdeveniment, aniversari o data simbòlica. Pel que fa a la seua acollida també estic més que satisfet pel total de visites que el blog ha aconseguit en aquest període, que m’indiquen que l’existència d’un cert interés per la nostra història i la nostra llengua

Per altra banda, les entrades del blog les enllace amb diverses xarxes socials, Facebook, Twiter i Google, amb la qual cosa aconsegesc una major difusió. Així mateix, el blog L’interés per la llengua dels valencians el podeu trobar a la Blogsfera de La Veu del País Valencià i al blog col·lectiu Des de la Mediterrània.

No cal dir que és una tasca que requereix molt d’esforç i dedicació, i que no sempre pots dur avant, i que exigeix una certa disciplina. En el meu cas, però, acostume a deixar-la de banda perquè realment publique una entrada quan puc i ho necessite.

En definitiva, el blog m’ha permés donar visibilitat el meu treball sobre la història de la llengua, recordar, i fins i tot recuperar, fets i esdeveniments significatius del nostre passat que ens poden ser útils per interpretar la nostra realitat actual, per tal de donar-los a conéixer o posar-los d’actualitat, i a establir contactes i relacions amb altres persones interessades pels temes que hi tracte, que m’aporten comentaris i suggeriments.

Gràcies, per tant, a totes les persones que d’una manera o altra m’esperoneu en aquesta experiència, tot un repte personal que espere continuar.