Francesc Ferrer Pastor. In memoriam (1918-2000)
L’11 de juliol de 2000 ens
deixava, als 82 anys, Francesc Ferrer Pastor, pocs mesos després d’haver rebut
un merescut homenatge, la medalla d’or de la Universitat de València, que li
fou atorgada el 4 de febrer d’aquell any.
Han estat diversos els
estudiosos de la seua obra que reconeixen que ha sigut el valencià que ha fet
més per recollir i sistematitzar el lèxic valencià. Fins i tot Antoni Ferrando
el considera com “el lexicògraf valencià del segle XX”, i “el personatge que
més ha treballat en la replega i difusió dels mots valencians”, i Emili
Casanova afirma que “ha estat l’home dels diccionaris, qui ha ordenat lèxicogràficament
el cabal lèxic valencià i l’ha posat al servici dels valencians i de tota la
comunitat lingüística”.
I tot això des de la seua
formació autodidacta. De fet, Ferrer Pastor començà a treballar el 1941 com a
maquinista dels diaris Jornada i Levante, fins que el gener de 1942 va
sofrir un accident laboral on va perdre la mà esquerra. A partir d’aquell
moment va haver de dedicar-se a les tasques de corrector per la qual cosa va
mantenir un constant contacte amb la lletra escrita, amb les paraules.
Posteriorment va realitzar el mateix treball a la impremta de Federico Doménech
i al diari Las Provincias.
Assistí el 1949 al primer
curs de llengua de Lo Rat Penat, impulsat per Carles Salvador i impartit per
Enric Valor. Acabat el curs, Ferrer Pastor va obtenir el títol de professor de
valencià i va integrar-se en la plantilla de professors d’aquests cursos, la
qual cosa li permeté establir unes bones relacions amb Carles Salvador, Enric
Valor i Josep Giner.
A partir d’aquells moments,
Ferrer Pastor s’involucrà profundament en el treball i l’estudi sobre el
valencià, primerament com a professor dels cursos de Lo Rat Penat i, poc
després, com a estudiós de la llengua, centrant-se en el camp de la
lexicografia i, posteriorment, com a editor de llibres i materials per a
l’estudi de la llengua.
![]() |
|
Professors del curs de llengua de Lo Rat Penat (1954-1955).
D’esquerra a dreta: Vicent Ferris, Martí Minyana, Enric Valor, Carles Salvador,
Francesc Ferrer Pastor, Enric Matalí i Ismael Rosselló.
|
La seua ha estat una impagable
tasca de replega del lèxic valencià que s’ha traduït en una voluminosa i
popular obra lexicogràfica, la primera duta a terme al País Valencià amb uns
nivells de qualitat i de criteris científics i la que ha estat més útil per a
la protecció i promoció del valencià entre milers de valencians fins
l’actualitat. Fruït del seu treball són el Diccionari
de la rima de 1956, el Vocabulari
valencià-castellà (1960) i el Vocabulari
castellà-valencià (1966), l’obra lexicogràfica més popular del segle XX, el
Diccionari General (1985), les Lliçons d’ortografia (1973), el Diccionari valencià escolar (1987), el Diccionari escolar valencià-castellà i
castellà-valencià (1994) i la Gramàtica
Valenciana (1994).
En definitiva, Ferrer Pastor
va viure una vida dedicada a l’estudi i a la confecció de moltíssims materials
realment útils per a l’alfabetització dels valencians en una època ben difícil,
en la qual ensenyar-se a llegir i escriure en la pròpia llengua era perseguit i
mirat amb desconfiança.
Per tots aquests motius, la
seua figura i el que ell representa ha estat objecte de repetits homenatges per
part de diverses institucions com de la Societat Coral el Micalet (1993), la
revista Saó (1998) o el CEIC Alfons
el Vell de Gandia (1995). El 1988 va rebre el premi Sanchis Guarner de la
Diputació de València a la globalitat de la seua obra, el 1994 se li va atorgar
el Premi d’Honor de les Lletres Valencianes, el 2000 la Universitat de València
li va concedir la medalla de la institució i el 2001 la Mancomunitat de
Municipis de la Safor ha establert el Guardó
Ferrer Pastor de la Mancomunitat de Municipis de la Safor.
Recordar ara la seua obra i
la seua tenacitat en l’estudi de la llengua ens ha d’esperonar els valencians
actuals en reivindicar un major ús social del valencià, element imprescindible
de la nostra personalitat.
Publicat a Levante, 11 de juliol de
2010-07-12




Comentaris
Publica un comentari a l'entrada