L´interés per la llengua dels valencians (segles XV-XIX) (I)
L’abril del 2003, ara fa deu
anys, vaig publicar el meu primer llibre, L´interés
per la llengua dels valencians (segles XV-XIX), editat pel Consell Valencià
de Cultura. Com afirmava a la Introducció, «l’objectiu del present estudi rau a
demostrar, d’una banda, que l’interés manifestat pels valencians i valencianes
per la seua llengua ha estat una constant al llarg de la història, fins i tot
en moments difícils com han pogut ser el segle XVIII amb la promulgació del Decret de Nova Planta, o la Dictadura
franquista amb els intents d’eliminar qualsevol llengua “regional”».
Tot i el temps
transcorregut, pense que encara té la seua utilitat. Llàstima que no s’haja
tornat a reeditar perquè el 2006 s’esgotà l’edició.
Per a recordar-ho,
reproduesc el pròleg que el professor Emili Casanova va tindre l’amabilitat de
redactar:
Dins d’este moviment
s’emmarca el llibre que ara tinc l’honor de presentar i el seu autor. Josep
Daniel Climent Martínez, natural de la Granja de la Costera, és professor de
valencià de batxillerat de l’Institut Cid de València, institut amb una bona
nòmina d’investigadors de primera categoria com Agustí Rubio Vela o Germà
Ramírez Aledón, que mostren que es pot fer i es fa als instituts una
investigació tan seriosa i capdavantera com a la universitat. Assidu dels
arxius i les biblioteques valencians, ha dedicat els darrers anys a reestudiar
les aportacions a la història de la llengua d’autors com Sanchis Guarner, Vicent
Pitarch, Joan Fuster, Antoni Ferrando i altres, acudint a les fonts,
especialitzant-se en la història social de la llengua des del segle XV a
l’actualitat, centrant-se en quatre aspectes principalment:
- les actituds lingüístiques
dels autors envers la llengua com a reflex de les actituds lingüístiques de la
societat.
- l’ensenyament de la
llengua, especialment els plantejaments ortogràfics i lexicogràfics.
- l’ús de la llengua i les
realitzacions concretes en valencià.
- el model de llengua
literària dels autors, especialment dels del segle xx com Enric Valor, Josep
Giner, Manuel Sanchis Guarner, Lluís Fullana, Nicolau Primitiu i Joan Fuster.
Estos quatre àmbits estan
presents en el llibre que teniu a les mans. Però, a més, el contingut ha estat
fruit de l’aplicació sistemàtica d’un mètode de treball exemplar i constant
d’arreplega de materials i de redacció:
- lectura de les fonts
manuscrites i impreses, i de la premsa diària.
- incorporació al text de
tota la bibliografia sobre el tema estudiat de manera exhaustiva —incloses
totes les tesis doctorals inèdites llegides en la nostra i altres
universitats—,
- anàlisi de la nòmina de
tots els autors i de totes les obres més destacables de l’època.
I tot presentat a través
d’una redacció clara i amena de l’estat de la qüestió analitzada, oferint-nos
una visió panoràmica penetrant i exacta de l’època o de l’autor tractat,
pensant sobretot d’arribar al públic culte, però no escatimant cap dada útil ni
imprescindible per al filòleg.
Tant d’interés té el tema de
la seua investigació per a la societat valenciana que ha estat becat diverses
vegades per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat
Valenciana. Actualment prepara la seua tesi doctoral sobre la llengua del segle
XX […]
El llibre em pareix encertadíssim
i destinat a fer un gran paper en l’època actual. Ara bé, per a la segona
edició demanaria a l’autor que hi incorpore alguns capítols més on tracte les
actituds d’autors com el canonge Teodor Tomàs, editor i ampliador a mitjan xviii
de dues obres clàssiques: el Verger de la
Sacratíssima Verge Maria de Miquel Pérez (1732) i La Vida de Sancta Caterina de Sena de Tomàs Vesach (1736); o del
compilador i rector de la Universitat de València Joan Antoni Maians, autor
d’un Vocabulari valencià-castellà de
1787; o l’anònim autor de les Trobes de mossén Febrer o Nobiliari Valencià; o
les idees lingüístiques dels predicadors del dia de Sant Vicent; o de l’ús
lingüístic dels satírics del xvi i xvii i dels col·loquiers del xviii i xix. I
sobretot, un capítol del reflex a València de les actituds, idees i
realitzacions lingüístiques de Catalunya i Espanya de l’època.
Deixe ja pas a esta
aportació documentadíssima, feta amb un estil viu i directe, alhora que
professional i erudit, fàcilment entenedor per qualsevol tipus de lector, amb
la incorporació de testimonis originals que enriquixen el llibre. Estic segur
que de la seua lectura el poble valencià en general i el públic culte en
particular traurà un millor i més profund coneixement de l’època posterior al
segle d’Or, període que ha durat fins la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià
de 1983, temps on la llengua sempre ha estat subordinada i servidora del llatí
o del castellà, però sense el qual ni el valencià d’ara seria el que és, ni
podríem entendre la situació sociolingüística actual. Per això és tan
recomanable este llibre i per això vos anime a la seua lectura. Enhorabona a
l’autor i enhorabona al Consell Valencià de Cultura per haver-lo incorporat al
seu fons bibliogràfic.
Emili Casanova. Universitat
de València
 | |
| Presentació del llibre al Consel Valencià de Cultura, 16 de juny de 2003, amb M. Jesús Gimeno, M. Teresa Santamaría, Jesús Huuet i Santiago Grisolia, |
 |
| Presentació del llibre a l'AAVV de Sant Marcel·lí, febrer del 2004, amb J. Francesc Blai, Jesús Huguet i Emili Casanova |
Enhorabona per la tasca que duus a terme des de fa tants anys. Una abraçada des d'Elx.
ResponElimina