Jornada Josep Giner i Marco
 |
Francesc Ferrer, Xavier Ferré, Abelard
Saragossà, Josep Daniel Climent, Emili
Casanova, Dindín
Puig, Ramon Ferrer, Jordi Colomina i Antoni Bargues
|
El
passat 1 de març de 2013 la Universitat de València va acollir la Jornada sobre Josep Giner i Marco 1912-2012,
que comptà amb la participació de destacats estudiosos de la seua obra per
commemorar el primer centenari del seu naixement.
L’acte
s’inicià amb unes paraules de Ramon Ferrer, president de l’Acadèmia Valenciana
de la Llengua, i Antoni Ariño, vicerector de Cultura de la Universitat de
València. El primer va recordar que el 30 de novembre l’AVL li va dedicar un record
de «reconeixement i gratitud a qui tan generosament va dedicar la major part
del seu treball a l'estudi, la dignificació i la difusió del valencià», i va destacar
que Giner defensà un «model de llengua òptim per als valencians dins d’una
llengua compartida amb Catalunya, el model que Fabra volia per als valencians,
i que l’AVL practica». Per la seua banda, A. Ariño va assenyalar que Josep
Giner compleix «tots els ideals de professor universitari», i fou una persona
que va viure per fer realitat «el seu ideal d’elevar el valencià a llengua
normal de convivència i de llengua literària» i que «sempre va posar el bé comú
per damunt del seu bé personal», i va desitjar que tant la comunitat
universitària i la societat s’acostaren a la seua figura perquè el seu esforç i
la seua obra bé s’ho mereixien.
 |
| Antoni Ferrando, Antoni Ariño i Ramon Ferrer |
Seguidament
s’inicià la intervenció dels diversos ponents que analitzaren diversos aspectes
de la seua obra. En primer lloc, Antoni Ferrando parlà de «L'ideal idiomàtic de
Josep Giner», hereu dels ensenyaments del mestre Fabra, que pretenia acostar el
màxim possible la llengua parlada i l’escrita, elaborant un model de llengua
literària per al conjunt de la llengua catalana amb una intensa participació
dels parlars valencians. Tot seguit, Emili Casanova destacà en la seua
intervenció «El paper de Josep Giner en l’obra de Coromines», un Giner
incansable que enviava a Coromines informes inèdits, enquestes i estudis, que
foren aprofitades amb escreix en obres tan significatives com l’Onomasticon Cataloniae. A continuació Josep
Daniel Climent examinà el paper de «Josep Giner i les Normes de Castelló» a
través de diversos articles publicats en la dècada de 1930, amb els quals
reclamava als escriptors valencians la necessària disciplina gramatical en un
moment clau per a la consolidació de la llengua literària, a més d'un «Comité Tècnic»
o Acadèmia, com també postulava Carles Salvador en 1934.
Per la
seua banda, Abelard Saragossà profunditzà en els aspectes positius d’«El
pensament valencianiste de Giner», i insistí en el fet que la seua aplicació a
la realitat valenciana actual afavoriria que el valencianisme fera uns
plantejaments més assumibles i tinguera una major incidència social. Posteriorment,
Xavier Ferré es detingué a repassar la relació epistolar entre «Josep Giner i
Josep Mª de Casacuberta», que abastà des d’aspectes lexicològics fins a la
col·laboració en diverses empreses editorials, les quals es proposaven de
socialitzar la llengua en diversos àmbits lingüístics, com ara l’eclesiàstic.
 |
| Vicent Garcia Perales i Jordi Colomina |
Tot
seguit, Jordi Colomina incidí en «La influència de Giner en els lexicògrafs
valencians», com ara ell mateix, atés que es considerà com un dels deixebles de
Giner, el pensament del qual conegué a través d’Enric Valor, i és per això que,
segons confessà, en els seus estudis ha dedicat una especial atenció a la seua
obra. En una altra intervenció, Vicent Pitarch destacà «La col·laboració entre
Josep Giner i Carles Salvador» tant en l’època republicana com durant la
posterior dictadura franquista, atesa la convergència de plantejaments en
l’aspecte polític i lingüístic, així com en la seua admiració per la doctrina
fabriana. Pitarch anomena Giner "el filòleg de l'anonimat", perquè
firmava els articles amb pseudònims com Guillem Renart i Ferrís.
 |
| Verònica Cantó i Vicent Pitarch |
A més
d’aquestes intervencions acadèmiques també participaren Antoni Bargues i Didín
Puig, presentats per Francesc Ferrer, que explicaren la seua coneixença de
Giner com «El nostre professor de Lo Rat Penat», atés que tots dos foren
alumnes d’aquests cursos de valencià. Bargues destacà una frase que li digué un
dia Carles Salvador: "Parla com vulgues, però escriu com cal".
En
definitiva, la Jornada sobre Josep Giner i Marco ha constatat la necessitat de
conèixer amb més profunditat el seu pensament lingüístic i valencianista i,
alhora, ha posat de manifest l’escàs reconeixement social i acadèmic de la seua
obra i figura, atés que les autoritats acadèmiques i oficials no han reconegut
suficientment la seua aportació i sacrificis en favor del seu poble i la seua
llengua.
Article publicat a Saó, 380, març
2013, p. 32.
 |
| Emili Casanova i Antoni López |
 |
| Josep Lluís Domènech i Josep Daniel Climent |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada