101 anys d’Enric Valor a l’Alt de Guisop

El 22 d’agost un grup de gent, més de cinquanta, procedents de diverses comarques del País Valencià, ens aplegarem de bon matí, a les 5,30, a Castalla i Petrer per pujar a l’Alt de Guisop. El motiu no era altre que recordar i homenatjar Enric Valor el dia que es complien 101 anys del seu naixement, talment com havíem fet l’any passat per commemorar el seu centenari. Repetíem l’experiència per aplegar-nos en aquest paisatge tant valorià, des d’on podem contemplar les comarques de la Foia de Castalla, l’Alacantí i les Valls del Vinalopó, així com tota la costa des d’Alacant fins a Múrcia. Just baix nostre s’estén Planisses, amb el seu mas pràcticament derruït, i enfront ens trobem amb el Maigmó, dominant el territori. De veritat que paga la pena.

A més de gaudir de la natura i el paisatge, llegírem diversos textos d’Enric Valor o sobre la seua obra, ens férem unes copetes d’herbero de Bocairent i de la Serra de Mariola i brindàrem alegrement amb cava. I després, un bon esmorzar a Castalla, que el matí es feia llarg i havíem de recuperar forces, acompanyat de bones xarrades i anècdotes.

S’ha de dir que la crida feta per l’Ateneu Republicà de Petrer i pel Centre Castellut de Castalla tingué una magnífica acollida, tant pel nombre d’assistents com per la repercussió de l’acte en diversos mitjans de comunicació(Información, Levante, VilaWeb...) i en les xarxes socials (Facebook, Google+, Twiter o blocs), gràcies sobretot a l’empenta Vicent Brotons, reconegut valorià, acreditat manifasser i mestre de cerimònies.

Per la meua part, vaig llegir un fragment d’un article, «La importància de l’idioma», publicat per Valor al setmanari El País Valencià el 27 de juliol de 1935, i que ara reproduisc i que podeu escoltar gràcies a la gravació de Josep M. Escolano:

És que la llengua d’un poble és la plasmació en idees fetes, en expressions traductibles o intraducctibles, però mai igualades, de la seua espiritualitat; d’allò seu més íntim i peculiar; del seu sentit col·lectiu de les coses i de la vida, de la civilització i de la cultura; de tot allò, en fi, que vincla els individus en un organisme superior que anomenem societat o nació. El fet nacional, podem considerar-lo com el resultat d’eixa consciència col·lectiva, d’eixa manera comuna de pensar d’un poble, feta real i tangible, com deia el savi en l’idioma, que és concreció multisecular on totes les generacions posaren el segell de llur autèntic caràcter i de llurs més pròpies essències. Així, aquesta és l’expressió màxima de la nació mateixa.

Conreant eixe vincle efectiu que lliga els homes de la nacionalitat, la vigoritzarem més que per cap altre mitjà, i obtindrem la solidaritat dels seus individus en l’obra comuna de la llengua pròpia, ensems que li donarem al poble l’eina adient per a remuntar-se pels llargs senderis de la intel·lectualitat, sense forçar-li natura pròpia ni produir en ell endarreridores interferències mentals amb la introducció d’exotismes eixorcs. Treballem, doncs, per la llengua pròpia si volem enlairar la nostra pàtria.

Després de tot el matí i de les converses al voltant de l’escriptor de Castalla, dos van ser els compromisos que vam adquirir. El primer, tornar-nos a trobar el proper 22 d’agost de 1913, i el segon, treballar per crear plataformes estables per divulgar l’obra i la figura d’Enric Valor. Segur que a l’any que ve haurem avançat molt en aquest terreny.