Homenatge a Manuel Sanchis Guarner en el centenari del seu naixement

 

El passat 28 d’octubre la Unió Musical l’Horta de Sant Marcel·lí celebrà un Homenatge a Manuel Sanchis Guarner en el centenari del seu naixement, on intervinguérem J. Francesc Blai i jo mateix. Amb posterioritat, el Butlletí de l’entitat ha publicat un article recordant l’estimat professor que reproduisc ací, junt amb el cartell elaborat per Tomàs Sànchez.

 

Manuel Sanchis Guarner va nàixer el 9 de setembre de 1911 a la ciutat de València, on també va morir el 16 de desembre de 1981. La seua va ser una vida marcada per un gran interés per la llengua i cultura dels valencians. Va estudiar dret i filosofia i lletres, secció d’història, però diverses circumstàncies el portaren a Madrid, als anys trenta, per estudiar i treballar sota el mestratge de Ramon Menéndez Pidal i T. Navarro Tomás, dos dels millors lingüistes del moment. Fou allí on conegué també Francesc de B. Moll, que es convertirà en un gran amic, i junts recorreran la major part del territori catalanoparlant realitzant nombroses enquestes lingüístiques per a l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica.

Quan va esclatar la Guerra Civil de 1936 es va incorporar, com a voluntari, a les milícies de la FETE, i en poc de temps va adquirir el grau de capità. La seua participació activa en defensa de la República el van portar a ser comdemnat a 20 anys de presó, tot i que tres anys després es beneficià d’un indult general i fou alliberat. Quan va eixir, va acceptar l’oferiment del seu amic Francesc de B. Moll de col·laborar en l’elaboració del Diccionari Català-Valencià-Balear. El 1959 va retornar a la sempre enyorada ciutat de València per tal d’impartir classes de francés a l’Institut Sant Vicent Ferrer, i a partir de 1977 s’incorpora com a professor de Lingüística Valenciana a Universitat de València.

Sanchis Guarner és autor d’una llarga llista d’obres que engloba una gran diversitat i vastedat de temes amb una característica comuna, l’interés per les qüestions valencianes. Així, va ser autor d’importants estudis de caràcter filològic i lingüístic, entre els quals destacarem La llengua dels valencians o la Gramàtica; de caràcter històric, com La Ciutat de València, l’estudi global més interessant escrit sobre el nostre cap i casal; de literatura, com La Renaixença al País Valencià, o sobre etnologia i folklore on recollia, comentava i estudiava milers de refranys, locucions populars, malnoms o proverbis propis de les terres valencianes.

Finalment, també hem de referir-nos a la dimensió cívica de la seua obra i a la enorme influència que la seua tasca lingüística i historiogràfica ha exercit sobre gran part dels actuals estudiosos de la llengua, la literatura i la història valencianes. En l’actualitat, en el centenari del seu naixement, la figura de Manuel Sanchis Guarner se’ns apareix engrandida per la consolidació de molts dels seus projectes i l’encert de moltes de les seues iniciatives. Tant és així que podem dir, sense por a equivocar-nos, que amb l’obra de Sanchis Guarner, producte de l’estima que tenia per la seua terra i la seua llengua, els valencians també hem aprés a augmentar la nostra autoestima i a encetar un camí que, afortunadament, no té marxa enrere i que, a la llarga, ha de conduir necessàriament a la recuperació de la nostra personalitat com a poble.

I és per tot això que des de la Unió Musical l’Horta de Sant Marcel·lí, i especialment des de la seua revista, volem homenatjar Manuel Sanchis Guarner i tot el que ell representa en l’any del seu centenari, perquè la seua figura suposa per als valencians una mirada cap al futur, un futur com ell sempre havia imaginat, amb unes institucions autònomes plenes de vigor i fortalesa, i amb una llengua que camina potent per les escoles de pobles i ciutats valencianes, com a millor garantia de la seua continuïtat, i que ha de constituir un dels basaments fonamentals en la nostra projecció al llarg del segle XXI. 

 Article publicat a Notícies Musicals. Butlletí de la Unió Musical l'Horta de Sant Marcel·lí, novembre 2011, p. 23.