Visita de Vicent Andrés Estellés a la Granja de la Costera el 1980

 

Per Josep Daniel Climent Martínez - Vicent F. Garcia Perales

 

     Homenatge a Vicent Andrés Estellés 

Estellés a la Granja, acompanyat de Josep Lluís Climent. Dos perspectives.

Vicent Andrés Estellés va recital els seus poemes en persona a la Granja de la Costera ara fa 44 anys. Aprofitant que enguany es commemora el centenari del naixement del «poeta del poble», este article li ret un homenatge molt especial pel record i per l'estima que li manifestem. Per això volem donar detalls d'esta efemèride grangera i també deixar constància d'una activitat cívica i cultural de la qual el nostre poble va ser capaç de disfrutar ara fa unes dècades.

Així és i així ho constaten els testimonis i les fotos que hem consultat.

Un dilluns de vesprada, 4 d’agost de 1980, Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924-VaIència 1993) arribava a La Granja acompanyat de Toni Martínez Revert. En un acte organitzat per l'Associació Cultural la Granja de la Costera, Estellés era l’encarregat d'encetar les activitats de la II Setmana Cultural, que l’associació local havia preparat amb tota una sèrie d’actes.

Josep Lluís Climent Martínez (el marit de Mari la Chapina), erudit i amant de la terra, la llengua i les coses nostrades, va ser l'encarregat de fer la presentació davant del públic expectant que, de segur, va escoltar ja amb passió aquell «No hi havia a València dos amants com nosaltres».

L’acte acabava amb un sopar en el Bar de Marcela, on li havien preparat al poeta nostrat una fartà, però, com a gent de poble que era, va preferir menjar una senzilla truita a la francesa, per allò dels seus hàbits i la seua delicada salut. I seguidament, Estellés se'n tornà a Xàtiva amb Toni Martínez, qui ens confirma que el poeta va fer nit a l'Hotel Vernissa.

 

El Sifoner va fer el contacte amb Estellés

Rafael Ibáñez, metge i dermatòleg de la Granja, ens conta que tot va començar a la parròquia del poble, on ell i un grupet de jóvens van començar a aprendre solfa amb don José Pérez Polo, el capellà de Titaigües que va estar a la Granja entre 1971 i 1976. I d'esta manera va ser com van arribar a comprar-se guitarres (la de Rafael era de Baldrés) i a tocar en el cor. De fet, Rafael va continuar amb el grup Siglo XX, de Canals, que ell, un bateria, van fundar. I mira per a on, un dia resulta que a Lluís el Sifoner li faltava una persona perquè tocara el baix (la guitarra elèctrica) en una actuació que tenia a Alzira, i li van proposar que els acompanyara. D’esta manera, després que el pianiste del Sifoner Ii’l presentara, Rafael va continuar tocant amb ell.

Ho heu endevinat. Lluís Fornés, el Sifoner, amic d’lbáñez, va ser qui va contactar —per encàrrec de l'Associació Cultural la Granja— amb el seu amic Vicent Andrés Estellés perquè vinguera al poble a recitar versos, de manera altruista. Eren temps d'atreviment. Els jóvens de la Granja s'arriscaren a tot per oferir un programa de qualitat durant les setmanes culturals que organitzaren als anys 80 del segle passat. Així ens ho confessa Lluís Fornés en un missatge privat: «Eixos anys estava en contacte molt estret amb Estellés i Isabel perquè preparava el Llibre de Dénia, que li vaig editar el 1981. A la Granja es va fer una setmana cultural amb Rafa Ibáñez, llavors estudiant de medicina, hui dermatòleg, a punt de jubilar-se. El doctor Ibáñez -també músic: baixista- tocava amb mi, i em va demanar que li facilitara el viatge d'Estellés a la Granja».

Són fruit del Teleclub, d’aquell ambient cultural que els més majors del poble de segur que recorden: un espai on hi havia televisió i on es projectaven pel·lícules de cine, que disposava d'un fons documental amb revistes i papers sols, amb les parets folrades de sacs... i situat en l’abadia (edifici annex a l’església).

 

Les setmanes culturals de la Granja de la Costera

El 26 de març de 1979 es va constituir legalment l'Associació Cultural la Granja, amb els fins socials que, segons consta en l'escrit de Govern Civil de València, «fomentar la relación, promoción y difusión cultura, dentro de las normas legales establecidas». De fet, ja feia uns anys que els patrocinadors de l’associació treballaven promocionant els aspectes culturals i lingüístics al nostre poble, però dins del que en aquella època s'anomenava «el Teleclub», entitat cultural depenent del Ministerio de Cultura de Madrid. La seua dissolució va provocar que un grup de jóvens decidiren formar l’associació, que els primers anys va ser presidida per Josep Ramon Penalba i Jorge Penalba.

Una de les primeres activitats organitzades va ser la I Setmana Cultural l’agost del 1979, un programa ben reduït perquè s'havia tingut poc de temps en la preparació, però hem de destacar l’exposició de Miquel Mollà, amb unes obres pictòriques ben suggeridores, i amb la col·laboració de l’ajuntament en la realització de diversos trofeus de jocs de taula, i especialment el I Trofeu de Futbol.

L’any següent l'Associació cultural la Granja i la Comissió de Festes de 1980 van organitzar, amb la col·laboració de l'ajuntament del poble i el patrocini de la Diputació de València, la II Setmana Cultural amb un conjunt d’activitats que abastaven diverses facetes, que es va celebrar entre el 4 i el 10 d'agost de 1980, i que s'anunciava amb un cartell elaborat per Miquel Mollà, el nostre artista granger que precisament confessa que s'estrenava aleshores, com podem comprovar llegint el seu blog «1980: els orígens» https://miquelmolladissenygrafic.blogspot.com/2013/02/1980-els-origens.html 

«L’any 1980, s'iniciava Miquel Mollà en el món de les arts gràfiques amb el modest cartell anunciador de la II Setmana Cultural de la Granja de la Costera i un petit cartell per a l'exposició de pintura que amb aquell motiu es va convocar. Encara no s’havia introduït l’ordinador en les arts gràfiques. Aconseguir una impressió a color era un procés complicat i car per als escassos recursos de què disposava l'Associació Cultural. En la imatge podeu apreciar el penós resultat del cartell».

S’organitzaren diverses exposicions en la Casa Abadia, de dibuix infantil i de treballs manuals, però especialment cal destacar la de «Pintor joves de la Costera», coordinada per Miquel Mollà, que va reunir més de quinze pintors de la zona, especialment de Xàtiva.

També se celebraren el II Trofeu de diversos jocs, pilota, escacs, truc, bac, dòmino, dames, parxís i, especialment, el de futbol, i diversos jocs al carrer dedicats especialment als xiquets, com carreres de sacs i cucanyes.

Per altra banda, el gros de les activitats se celebraren al llarg de les diverses nits de la setmana: el dilluns 4, el recital de poesia a càrrec de Vicent Andrés Estellés; el dimarts, les finals dels diferents concursos; el dimecres es van projectar diapositives amb el títol «Història del País Valencià», a càrrec del Grup Cultural el Genovés; el dijous van actuar per tots els carrers del poble, especialment en la plaça, el Grup de danses de Lloc Nou d'en Fenollet i de Xàtiva. El dia 8 es va dedicar a la música en valencià i van comptar amb l'actuació d'Eduard Joanes i de Lluís el Sifoner, cantant de reconegut prestigi aquells anys, que va constituir un clamorós èxit de públic, amb l'assistència de centenars de persones. S’ha de dir que en el grup del Sifoner actuava tocant el baix el granger Rafael Ibáñez, que va aconseguir que el grup actuara només pagant-li els gastos de desplaçament, perquè el preu de la seua actuació era totalment inassolible per part de l’associació, els festers i l'ajuntament.

El dissabte 9 d'agost van disfrutar de l'actuació del grup Alixares, d’Anna, i el diumenge 10, el dia de la festa, amb les actuacions de l’Aula Teatre de Xàtiva que van representar a la vesprada una obra infantil, a la qual van assistir tots els xiquets del poble, i a la nit dos sainets valencians. A més a més, dissabte i diumenge la banda de la Unió Musical de Llanera de Ranes va dur a terme diversos passacarrers i actuacions. 

 

Públic assistent a l’actuació del Sifoner a la Granja (1980)

Vicent Andrés Estellés  a la Granja de la Costera

S’ha de dir que quan Vicent Andrés Estellés va vindre a la Granja de la Costera, el 4 d’agost 1980, era ja un reconegut escriptor i periodista. Havia sigut redactor en cap del periòdic Las Provincias, autor d’una extensa obra poètica, amb obres tan emblemàtiques com La clau que obri tots els panys o el Llibre de meravelles, i ja s'havien publicat dos volums de la seua obra completa. Uns mesos abans havia publicat el Llibre de Xàtiva, editat per l'Associació d'Amics de la Costera, que formava part de la seua immensa obra Mural del País Valencià, que es va publicar completa el 1996. A més, havia rebut el premi Ausiàs March de poesia (1966), el premi Lletra d'Or (1975) i el premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978). Posteriorment, rebria el premi d'Honor de les Lletres Valencianes (1984) i la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts del Ministeri de Cultura.

Quan els membres de l'Associació Cultural la Granja realitzaren les primeres reunions per tal d’organitzar la II Setmana Cultural van estar barallant la possibilitat de convidar als actes alguna personalitat destacada del món cultural valencià. Van parlar de Manuel Sanchis Guarner, de Joan Fuster i d’Estellés com a possibles personalitats, però el problema era com fer possible la seua vinguda a un poble tan menut i amb les dificultats comunicatives de l'època. En la reunió, Rafel Ibáñez va proposar parlar amb Lluís Fornés, el Sifoner, per si li podia facilitar el contacte de Vicent Andrés Estellés, amb qui tenia una bona amistat.

I així va ser, es van posar en contacte amb ell i va acceptar la proposta de vindre a la Granja a oferir un recital de la seua poesia. Ara bé, calia véncer els problemes de logística perquè Estellés residia a València: com venia Estellés al poble, on es quedava a dormir i com se’n tornava. I ací és on va aparéixer la figura d’Antoni Martínez Revert, amic personal del poeta, amb qui havia estat a Xàtiva en nombroses ocasions d’aquell mateix any preparant l'edició del Llibre de Xàtiva, i on comptava amb bons amics com l’empresari i activista cultural Joan Juan.

En arribar Estellés a la Granja va ser rebut com es mereixia per part dels membres de l'associació cultural i li van explicar com s'havia organitzat l'acte, que s'havia de dur a terme al saló d’actes situat baix de l’antic ajuntament, enfront de les actuals escoles. En l'acte el va acompanyar Josep Lluís Climent Martínez, admirador de la seua obra, que va fer una breu presentació del poeta davant d'un auditori expectant. Estellés va recitar al llarg de prop d’una hora diversos poemes del seu repertori, i segurament caldria destacar la lectura de l'emocionat cant «Assumiràs la veu d'un poble», un dels seus poemes més emblemàtics.

D'aquell senzill, però emotiu acte només han quedat com a testimoni diverses imatges fotogràfiques de l'escenari amb el cartell de la II Setmana Cultural i una llarga senyera que anava de part a part de la paret.

Quan es va acabar el recital, van acompanyar a sopar al poeta i el van portar al bar que hi havia a l’entrada del poble, regentat per Pepe i Marcela (els pares de Sabrina), amb qui havien quedat perquè li prepararen un bon menú, però, quina va ser la sorpresa de tots quan Estellés ens va dir que només volia sopar una truita a la francesa. Els seus hàbits senzills i la seua delicada salut així ho aconsellava.

En acabant de sopar, Estellés s'acomiadà de tots els membres de l’Associació, que no sabien com agrair-li la seua visita i el seu recital. Abans, però, els va dedicar el llibre Xàtiva, editat per Amics de la Costera aquell mateix any: «Per a l’Associació Cultural de la Granja de la Costera. Com a record -i és més que un record! Vicent Andrés Estellés».

 

Dedicatòria d’Estellés a l’associació grangera del llibre Xàtiva, editat per Amics de la Costera en 1980.

Amb posterioritat, en el llibre Festes patronals 1980 es va reproduir el segon poema de «Crema de Xàtiva», del llibre Xàtiva. 

En el llibre Festes Patronals 1981 es va publicar una breu crònica de «La tercera setmana», agraint al diputat de cultura de la Diputació de València Ricard Avellan el suport que havia donat i hi van reproduir el poema 15 de Funeral de la Cova Negra, junt amb la imatge d'Estellés a la Granja. I també recordem que en el llibre Festes Patronals 1978 ja s'havia publicat el poema «Com hi ha els fills sense els pares i els pares sense el fill», del llibre L'hotel París. Així mateix, el llibre Festes patronals 1980 incloïa el poema d’Estellés “Jo ploraré amb llàgrimes de terra” i, curiosament, l’acompanya un poema de Josep Lluís Climent intitulat «Veritats de poble», on critica la falta de cultura. El llibret aportava un dossier antinuclear de consciència cívica. Reproduïm fidelment el poema de Climent:

«Si parles de llibertat / i tot es pot expressar/ a lo últim m'ha fartat / i ja no m’ha pogut aguantar / Cultura volem trobar / i no sé perquè serà / però per més que uno fa / no el deixen començar / En els amics de bar / tots diuen col·laborar, / més a l’hora de la veritat / no més fan que criticar / Si parles de la Senyera / o de les teues llibertats / tots patixen de sordera / o ens tracten de destrellatats. / Si parles de bous / eres home de molts ous, / però si parles de País Valencià / no tens ni xixa ni cansalà / Ai senyor, per què serà?// Un fet es ben palés / encara segueix la incultura / jo em pense que açò molt dura. / No fa falta dir res més». 

Llarga vida a la cultura a a Granja en honor de la visita estellesiana!

 

 

Exposició de pintura organitzada per Miquel Mollà durant la II Setmana Cultural

 

Actuació del Grup de danses de Lloc Nou d’en Fenollet i de Xàtiva en la plaça de la Granja

 

  

 

Les fotos d'este article són d'Alejandro Tortosa. Agraïm les observacions de Rafael Ibáñez 'Blai’, Miquel Mollà, Lluís el Sifoner, Toni Martínez i la família de Josep Lluís Climent.