'Lo somni', el poema precursor de la Renaixença valenciana
Primera edició completa d’un dels poemes més emblemàtics de la pre-Renaixença valenciana
El
30 d'abril de 1831 l’intel·lectual i polític Vicent Salvà i Pérez, des de París estant,
remetia a la seua dona, Pepa Mallén, que aleshores residia a Londres, una carta
en la qual incloïa la còpia manuscrita d’un poema, un “juguete valenciano”, amb
el títol de Lo somni. L’original, que porta data de l’1 de maig, estava
en possessió de la destinatària del poema, la «valenciana garrida», la
«donçella polida» Vicenta Bertran de Lis Ribes, alumna de Salvà a París i filla
del polític liberal i empresari Vicente Bertran de Lis Tomàs i Vicenta Ribes,
exiliats a París. El poema formava part de l’àlbum poètic dedicat a la jove
Vicenta i va romandre inèdit fins ben entrat el segle XX. Ben poc imaginaven
tant l’autor com la seua destinatària que Lo somni seria considerat cent
cinquanta anys després com un dels primers poemes precursors de la Renaixença
valenciana.
 |
| Vicent Salvà i Pérez |
«Llunt
dels seus y de sa terra»
El
poema està format per 130 versos, en el qual s’empren diversos tipus
d’estrofes, especialment el romanç octosíl·lab, «on des d’una visió bucòlica
—més neoclàssica d’arrel il·lustrada que romàntica— pretén reviure un passat
gloriós i un elogi de la llibertat perduda arran de la invasió de les tropes
franceses del duc d’Angulema en 1823», segons afirma Germán Ramírez Aledón,
especialista en la seua obra. Tot i que d’escassa qualitat literària, s’ajusta
al seu objectiu, mostrar-nos la seua situació personal com a exiliat a París,
on havia arribat ja feia un any, separat de la seua família que s’havia quedat
a Londres ocupant-se de la liquidació de la llibreria, oferir-nos un cant a
favor de la concòrdia i en contra de les guerres i, sobretot, homenatjar a la
donzella Vicenta, filla de l’amic i correligionari, aportant un poema al seu àlbum
personal on també havien escrit personatges com Francisco Martínez de la Rosa o
Ángel de Saavedra (des de 1834, duc de Rivas).
Les
edicions de Lo somni
El
poema veié la llum per primera vegada en ser publicat a l'Almanaque de Las
Provincias para 1940, per part d’Arturo Vicente Salvà Cuñat, besnet de
l’autor, que tenia accés a l’arxiu personal de Vicent Salvà, que contenia la
seua correspondència. Posteriorment, el 1974, Manuel Sanchis Guarner va
reproduir uns fragments en el text de la conferència “Las dos vertientes,
restauradora y progresista, de la ‘Renaixença’ valenciana”, publicada en l’obra
Siete Temas sobre Historia contemporánea del País Valenciano, on afirmava
que es tracta d’un poema «pre-renaixentista […] molt interessant» i d’enorme
interés des del punt de vista històric i sociolingüístic, i en destacava el fet
que fos publicat dos anys abans que el poema Oda a la pàtria, de
Benaventura Carles Aribau, considerat pels estudiosos com «la fita inicial de
la Renaixença». Posteriorment, Vicent Simbor Roig va publicar el 1980 el poema
complet dins del llibre Els orígens de la Renaixença valenciana, on
afirmava que «tenia l’atractiu i la importància de ser el primer poema
renaixentista publicat als Països Catalans».
Com
podem observar, el poema tingué una nul·la difusió durant més de cent anys i,
posteriorment, únicament fou conegut en els cercles acadèmics, motiu pel qual tingué
una escassa repercussió entre els poetes valencians contemporanis. No obstant
això, el poema posseeix un elevat valor simbòlic, tant per la data primerenca
de l’escriptura, com per la significació de l’autor i per haver estat elaborat
des de l’exili.
L’edició
actual de Lo somni
Amb
una edició privada, que conté el facsímil del poema, és la manera d’homenatjar
Vicent Salvà de Germán Ramírez Aledón, investigador i historiador, especialista
en la història d’Espanya del segle XIX, del liberalisme espanyol en l’exili i
autor de nombroses monografies sobre el període, amb l’estudi de personatges
clau com ara Joaquín Lorenzo Villanueva, o sobre l’autor del poema, Vicent
Salvà, de qui prepara l’edició de la totalitat de la seua correspondència.
Es
tracta d’una transcripció que respecta al màxim el text primigeni, tal com es
pot comprovar, perquè s’adjunta per primera vegada la imatge del poema original,
amb només uns lleus canvis per seguir els criteris actuals d’edició de textos
literaris antics. En l’edició ha comptat amb la valuosa revisió dels professors
i filòlegs Lluís Roda i Josep D. Climent. A més a més, Ramírez, aporta un
valuós estudi introductori on explica les vicissituds viscudes per aconseguir
una còpia del poema original, que dissortadament està a hores d’ara
il·localitzable, i contextualitza detalladament les circumstàncies de la seua
creació al si del cercle d’exiliats liberals valencians i espanyols a la ciutat
de París, que fugien de la persecució i repressió absolutista. Gràcies a les
seues investigacions i a l’estudi del conjunt de la correspondència de Vicent
Salvà, Germà Ramírez ha pogut confirmar el lloc concret de la creació del
poema, el París de 1831, i no a Londres, on Sanchis Guarner i Simbor el
localitzaven erròniament en els seus estudis.
A
més a més, l’edició té un interés bibliòfil innegable: elaborada amb un delicat
disseny de Toni Espinós i imprés a la Impremta Botella de Xàbia amb paper Shiro
Maiz 120 gr, només s’ha fet una tirada de 150 exemplars numerats a mà, i s’ha
fet coincidir amb els 550 anys del naixement de la impremta valenciana i el
dos-cents aniversari de l’obertura a Londres de la llibreria regentada per Salvà,
la Spanish and Classical Library, situada al 124 de Regent Street. A
més, l’edició ha comptat amb desenes de subscriptors que han donat suport a la
iniciativa, tot i que els responsables estudien la publicació d’una edició
venal atés l’interés despertat entre els estudiosos de la literatura en
valencià. Una manera ben valuosa de recuperar el nostre patrimoni literari
amagat i d’oferir-lo a la societat valenciana actual.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina