IRREDUCTIBLES, el llibre que haurien de llegir (també) catalans i balears

 

El nou llibre de Carles Fenollosa presenta una panoràmica de la història de la llengua i literatura dels valencians des del segle XIII fins a l’actualitat, on explica, comenta i valora els principals períodes del nostre passat des del punt de vista lingüístic, les obres literàries més significatives, com ara el Tirant lo Blanc, la literatura popular dels segles XVII i XVIII o la poesia de la Renaixença, i els autors més rellevants, com Isabel de Villena, Ausiàs March, Carmelina Sánchez-Cutillas o Joan Fuster. Com no podria ser d’una altra manera, el llibre té ben present que la llengua i literatura dels valencians forma part d’una realitat més àmplia compartida amb catalans i balears, especialment, independentment del nom que usem, bé siga valencià, llengua catalana, valencià-català-balear o català-valencià.

Carles Fenollosa © María Pérez

Amb tot, és molt probable que una obra que parla de l’element més significatiu i simbòlic de valencians, catalans i balears, la llengua pròpia que compartim, la que ens singularitza i ens diferencia de la resta de pobles i cultures del món, passe desapercebuda per als lectors de Catalunya i de les Illes Balears. Aquesta és la realitat, la trista realitat dels estudis i de les obres literàries publicades al País Valencià, que difícilment penetren a través de les imaginàries fronteres mentals esculpides pel riu Sénia i la mar Mediterrània.

Segurament tothom considerarà absurda la situació, però a l’hora de la veritat són ben escassos els autors valencians que escriuen en valencià que són llegits habitualment fora dels nostres límits «autonòmics», que a poc a poc han esquarterat de manera sagnant el nostre món cultural. I en el cas que ens ocupa encara molt més: què pot aprendre un català (o un mallorquí) d’un autor valencià que li parla de l’evolució històrica de la seua varietat lingüística?

Ja us responc jo: moltíssim. I això és així perquè és cert que en sabem ben poc uns dels altres, però tinc la impressió (i de vegades la constatació) que la realitat lingüística i literària dels valencians importa ben poc a les elits acadèmiques i literàries de Catalunya, i, fins i tot, al públic lector en general. Qui sap com va penetrar el castellà en la societat valenciana en l’època posterior a les Germanies de 1520-1523? Qui sap qui és Carles Ros i coneix el Tractat d’adagis i refranys valencians? O Lluís Galiana i la Rondalla de rondalles? Qui coneix la poesia de Roís de Corella o les propostes regeneradores de la llengua formulades per Constantí Llombart? O el llarg camí fins a arribar a l’aprovació de les Normes de Castelló? O l’aparició de les primeres gramàtiques durant el franquisme, de Manuel Sanchis Guarner i Carles Salvador? Altrament, no vull que penseu que un lector valencià que forme part dels «nuclis culturals consolidats» podria respondre amb solvència a aquestes qüestions. Segurament tampoc.

Irreductibles ens pot ajudar a recuperar el relat de la història que hem viscut i a recobrar el control sobre el futur del català

Fet i fet, el desconeixement del nostre passat lingüístic i literari és ben lamentable, i la desconnexió entre els diversos territoris catalanoparlants no fa més que agreujar la situació. Viure d’esquena uns a altres només contribueix a aprofundir la indiferència que s’ha instal·lat en gran part de la nostra societat respecte al nostre univers cultural. Com hem d’estimar i valorar allò que desconeixem?

En tot cas, ara per ara, no es tracta de cercar culpables a un problema que és responsabilitat de tothom. Però sí que és el moment d’explorar i de trobar solucions. I una d’aquestes ens la proporciona Carles Fenollosa amb Irreductibles. Una història de la llengua i la literatura dels valencians (Drassana), obra que naix amb un doble objectiu. Per una part, ser una resposta al dèficit de memòria que tenim sobre el que hem sigut, la qual cosa ens dificulta saber el que som, i és per això que presenta un caràcter divulgatiu, amb la idea d’arribar a un públic el més ampli possible. «No és un llibre per a erudits, és un llibre per a lectors», afirma Fenollosa. I per altra, l’autor pretén que siga un llibre útil, que desperte consciències i que ens impulse a l’acció, a treballar per revertir el procés de substitució lingüística que patim els catalanoparlants, accelerat en les últimes dècades de manera alarmant. En consonància amb aquests objectius, Fenollosa empra un estil narratiu i un llenguatge àgil, proper, de vegades irònic, i amb expressions pròpies de l’oralitat, tot i que sempre manté la rigorositat en les seues opinions i valoracions ben personals dels fets explicats.

Valencians, juntament amb catalans i balears, hem sigut fins ara irreductibles, hem sobreviscut, malgrat tot i malgrat tant, bé per la rutina en l’ús de la llengua per les classes populars, per la tossuda insistència del nostre poble i, també, gràcies a la nostra literatura que ha sigut «un referent, una base, un far», afirma Fenollosa.

Siga com siga, ací estem, en una situació ben difícil i delicada, cal reconéixer-ho, i ens caldrà continuar treballant molt per continuar endavant, implicar tots els catalanoparlants en l’ús constant de la llengua en tots els àmbits, cercar consensos i garantir els nostres drets lingüístics. Com sempre hem fet, perquè mai ho hem tingut fàcil. I un llibre com Irreductibles ens pot ajudar a recuperar el relat de la història que hem viscut i a recobrar el control sobre el futur del català.

Publicat a Nuvol, 27 d’abril de 2023. Faves Tendres #169.

https://www.nuvol.com/llibres/assaig/irreductibles-el-llibre-que-haurien-de-llegir-catalans-i-balears-316603

 

A Xàtiva

Amb Ximo Corts