A propòsit d’Irreductibles: conéixer la història per a construir el futur
Hem sigut, fins ara, irreductibles els
valencians valencianoparlants? Sí, afirma l’autor, Carles Fenollosa, ho hem
sigut perquè hem sobreviscut, hem mantingut viu el valencià, malgrat tot i
malgrat tant, i això ha sigut possible tant perquè no hem necessitat una altra
llengua per a la nostra vida diària, com per la «tossuda insistència d’un poble»
que en moment difícils s’ha mantingut fidel a la seua llengua. I també gràcies
a la nostra literatura que «ha sigut un referent, una base, un far».
És a partir d’aquests plantejaments
que Fenollosa en presenta una visió panoràmica de la història de la llengua i
literatura dels valencians, des del segle XIII fins a l’actualitat, on veiem
desfilar per les seues pàgines els grans autors i obres de la nostra
literatura, des de les quatre grans Cròniques, el Tirant, els
dietaris dels segles XVII, els col·loquis i la literatura popular del XVIII, la
poesia de la Renaixença o les obres literàries més actuals, i a personatges
fonamentals com Isabel de Villena, Constantí Llombart, Teodor Llorente o Joan Fuster.
Ara bé, no estem davant d’un manual
acadèmic i especialitzat, com podríem pensar quan diem que és un llibre
d’història, sinó que es tracta d’un text assagístic i, fins i tot, diríem que
narratiu, que s’ajusta a la voluntat de l’autor de confegir una obra de
caràcter divulgatiu que arribe a un ampli ventall de lectors, des d’estudiants
de llengua i literatura a persones interessades per la història i la cultura
del País Valencià.
Conseqüència d’aquest caràcter
divulgatiu és la manera d’escriure de Fenollosa: ha elaborat una obra explicant
els passatges del nostre passat com ningú ho havia fet fins ara, d’una manera
clara, entenedora, propera, fàcilment llegidora, amb un llenguatge àgil i
dinàmic, que t’atrapa com si fora una novel·la, amb abundants notes d’ironia,
ús d’expressions col·loquials, pròpies de l’oralitat, i que busquen la
complicitat del lector. Estem davant d’un narrador excepcional, com ja havia
demostrat en obres com Narcís o l’onanisme, que va ser premi Lletraferit
el 2018, i que ara torna a demostrar en una obra de caràcter assagístic.
En tot cas, el fet que el llibre tinga
un caràcter divulgatiu i didàctic no vol dir que siga una obra superficial; ben
al contrari, estem davant d’un text extremadament rigorós, tant en els
plantejaments com en l’execució. Fenollosa coneix molt bé la totalitat dels
períodes històrics que analitza, ha llegit les nombroses obres que comenta,
així com els estudis elaborats pels especialistes en cada tema o etapa. És per
això que les seues explicacions són ben personals, no es limita a repetir el
que han dit altres autors sobre el període o l’obra analitzada, sinó que aporta
valoracions ben sovint originals.
Fet i fet, Fenollosa ofereix «una
interpretació general digerible de la història de la nostra llengua i de la
literatura», amb l’objectiu de confegir un llibre útil per a despertar
consciències, per a impulsar-nos a l’acció i treballar en favor del valencià,
per transformar l’actual situació de marginalitat on alguns volen apartar la
nostra llengua. En definitiva, conéixer la història, el nostre passat, per a intervindre
en el present i sobretot per a construir el futur.
 |
| Presentació d'Irreductibles a Xàtiva |
 |
| Amb Ximo Corts i Carles Fenollosa, a Xàtiva |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada