Salvador Giner Vidal, patriarca de la música valenciana

 

 

 

Dijous 19 de gener de 1832 naixia a la plaça Mirasol número 8 de València Salvador Giner Vidal, un dels músics i compositors valencians més destacats i populars de tots els temps, un referent de la música valenciana contemporània, autor de variades composicions, des de música de banda com el pasdoble L’entrà de la murta, a òperes i sarsueles com ¡Sagunto! o Foc en l’era, i no poques obres religioses, com els Goigs a la Verge dels Desemparats, aspecte que remarca les seues capacitats musicals, que el converteixen en un autor molt versàtil i polifacètic.

 

Anys de formació. Les composicions religioses

Nascut al si d’una família de músics i molt religiosa, sa mare era pianista i son pare violinista, amb només sis anys va iniciar els estudis musicals a l’acadèmia del Segon Regiment d'Artilleria de València, on aprén solfeig i a tocar diversos instruments de vent. Amb posterioritat, va seguir els estudis de la mà de Pascual Pérez Gascón, organista de la Catedral de València, que observa les qualitats del jove estudiant, que apuntava una especial predilecció pel violí i un interés creixent per la composició.

Amb només 18 anys va estrenar la Missa de Glòria a l'església de Sant Joan del Mercat de València, una de les nombroses obres religioses compostes durant aquest període, i que li van donar un gran prestigi. De fet, segons Vicente Galbis i Hilari García, de les 438 composicions que va produir al llarg de la seua vida, 279, un 63,7% pertanyen a l’àmbit religiós. Com un fet indicatiu del reconeixement a la seua obra podem destacar que va ser elegir per a compondre la Misa de Requiem a la Reina María de las Mercedes (1879), a la mort de l’esposa del rei Alfons XII. D’entre el seu repertori destaca la Misa de rèquiem composta en homenatge a Pascual i Genís, que posteriorment va ser interpretada en el seu funeral.

 

Autor de poemes simfònics i sarsueles

En la seua estada a Madrid, entre el 1871 i el 1879, va conéixer l’obra de Tomás Bretón, que dirigia la banda Unión Artístico Musical, i d’Asenjo Barbieri, que van influir en la seua producció de sarsueles, tot i que les obres de Giner estaven amerades pel folklore valencià i per l’esperit cultural vigent a finals del segle XIX, marcat per la Renaixença Valenciana i la construcció de l’imaginari regional dels valencians.

De fet, podem considerar Salvador Giner com el pare del poema simfònic valencià, gènere on va aconseguir enorme èxit amb composicions com Una nit d’albaes (1881), El festín de Baltasar (1893) o Es chopà… hasta la moma (1886), inspirades en la música popular i amb un tractament ben harmònic que van connectar amb un públic senzill. De fet, la darrera peça, inspirada en la processó del Corpus és interpretada actualment per nombroses bandes de música.

Pel que fa a les sarsueles, Giner en va compondre 28, i va ser un dels gèneres que li van proporcionar majors èxits de públic, amb obres com Foc en l’era, Nit d’albaes (1903), El roder (1905) o Plors i alegries (1906).

 

Un meritori treball operístic

A més a més, Giner es va esforçar tant com va poder en incorporar el gènere operístic al repertori d’obres musicals estrenades a València. En aquest sentit, a pesar de les dificultats que comportava la representació d’una òpera, tant per l’espai escènic, la inexistència d’una tradició consolidada o la inversió econòmica, Giner en va compondre set, i en estrenar-les van tindre una bona acceptació popular. L’Indovina va ser la primera òpera composta per Giner, tot i que no va poder representar-la. ¡Sagunto!, òpera en tres actes, es va estrenar al Teatre Principal el 1890, i les tres òperes estrenades també al Principal l’abril del 1901, van ser El soñador, El fantasma i Morel. Les composicions operístiques de Giner seguien l’afició italianitzant que tant agradava al públic valencià, però va saber dotar-les d’elements culturals propis de les tradicions valencianes, amb la qual cosa aconseguia una major connexió amb els espectadors.

 

Salvador Giner i les institucions musicals valencianes

Per altra banda, Salvador Giner va participar activament en la gestació de diverses institucions musicals. Així, va ser professor de composició del Conservatori de Música de València des de la seua creació l’any 1879, i el 1894 va ser nomenat director tècnic vitalici, des d’on va exercir una important tasca pedagògica. A més, l'1 de setembre de 1893 es va fundar la Societat Coral Orfeó Valencià el Micalet, que el va designar com a director artístic i soci honorari, en reconeixement del seu treball com a impulsor i dinamitzador de l’entitat, per a la qual va compondre nombroses peces musicals. Poc després, el 1905, es va dissoldre l’Orfeó i es va crear la Societat Coral «El Micalet» que posteriorment va afegir el nom d’Institut Musical Salvador Giner.

Una altra de les entitats musicals que va ajudar a crear i a créixer durant els primers anys va ser la Banda Municipal de València, d’on va ser nomenat director honorari, i per al concert inaugural, celebrat el 8 de desembre de 1903, va compondre una de les seues peces més populars, L’entrà de la murta. A més a més, Giner va compondre destacades peces per a la banda com Correguda de joies, Entre el Júcar y el Turia, o El Sinaí, entre altres.

 

El llegat de Salvador Giner Vidal

L’actual Societat Coral el Micalet treballa per mantenir i difondre el treball compositiu de Salvador Giner, per preservar la seua memòria en la nostra societat i transmetre els seus ideals, fidels a la personalitat i identitat nacional valenciana. Aquesta tasca es du a terme tant des de l’Institut Musical Giner i l’Escola de Música Matilde Salvador, com des de les diverses seccions que la formen, com ara la Jove Orquestra Salvador Giner, la Rondalla El Micalet, la Coral Giner, la Coral Juvenil Anselm Clavé, Coral Infantil El Raconet, el Grup de tabals i dolçaines del Micalet, l’Institut de dansa, el Grup de danses Alimara o l’Aula de Teatre i el Sala, així com amb l’organització de nombroses activitats culturals, des d’exposicions i conferències a premis literaris.

Finalment, cal afegir que la Societat Coral el Micalet va donar el novembre del 2021 el llegat de Salvador Giner a la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, format per un fons de més de 500 documents, amb partitures, cartes, llibres, fotografies i objectes, amb l’objectiu que siga catalogat, digitalitzat i posat a l’abast de tot el poble valencià.

 

 

Publicat a Notícies Musicals, 72, juny de 2022, p. 30-31.

https://uniomusicalhorta.com/wp-content/uploads/2022/07/NOTICIES-MUSICALS-72-baja.pdf