Constel·lacions, de Blanca Busquets

 

Segurament és veritat que totes les famílies tenen un secret amagat, un enigma que no pot ser explicat ni tan sols a la teua parella ni als teus fills perquè d’això depén la seua seguretat, la seua continuïtat, la seua pervivència, la seua vida, en definitiva; uns fets ocults, però que, passats els anys i les circumstàncies, es poden revelar.

I això és el que li va passar a Blanca Busquets, l’autora de la novel·la Constel·lacions, que es va assabentar que feia cinquanta anys la seua família va haver d’abandonar el País Basc per les amenaces d’ETA al seu pare, empresari tèxtil, el qual estava en el punt de mira, i retornar a Catalunya, on va refer la seua vida quasi d’amagat.

Intente per un moment situar-me al lloc de Blanca Busquets, imaginar-me l’expressió del seu rostre quan sentia son pare relatar-li aquell secret tan amagat, endevinar les sensacions i els pensaments que l’ameraven, suposar la seua reacció de comprensió cap al seu pare. Difícil. Impossible, segurament.

I és a partir d’aquesta història familiar, impactant i potent, que l’escriptora basteix el fil argumental de Constel·lacions, una novel·la construïda a través de les veus dels seus protagonistes, unides per l’afició a les estrelles de l’avi Cinto, que celebra el centenari del seu naixement, que havia intentat transmetre als seus fills, nets i finalment, al besnet, Nil, tot i que amb un èxit relatiu.

És des d’aquest plantejament que la novel·la pren el vol i s’estructura a partir de la visió de la realitat de cadascun dels protagonistes, dels seus pensaments íntims, dels seus secrets més amagats, d’aquells que poden ser contats, però també d’altres que la seua descoberta pot fer més mal que bé als protagonistes. Uns secrets que ajuden a construir un projecte de convivència, una relació amorosa i familiar, una vida, perquè en definitiva és d’això del que es tracta.

Així, de la veu de l’avi Cinto descobrim els horrors que va viure durant de la Guerra del 36, però també el valor de l’amistat i el seu record, sempre present a través de la tendra mirada a l’univers i a les constel·lacions; del seu fill Quim, l’empresari català amenaçat per ETA, el coratge i la força per reconstruir una vida amb normalitat; dels nets, Ramon i Laura, les dificultats quotidianes per assolir els anhels desitjats, des de l’amor impossible a la reafirmació com a dona independent; del besnet, Nil, la innocència de la primera edat; i, finalment, d’Irma, casada amb Quim, l’empenta de la dona forta, sempre present en les novel·les de l’autora, qui des del silenci és capaç d’entendre tots els que l’envolten i lluitar com ningú pel seu benestar.

Fet i fet, Blanca Busquets, aconsegueix teixir una novel·la coral i rica de matisos, a partir de la intimitat d’uns personatges que es despullen davant del lector per a mostrar-nos la complexitat de les relacions humanes i les dificultats per a construir un present i un futur en benestar, on el passat condiciona inexorablement l’esdevenir. I ho fa fidel al seu estil, amb un gran domini del temps narratiu que li permet viatjar amb comoditat del present al passat, amb la finalitat d’entrellaçar la complicada xarxa de complicitats entre els diversos personatges.

Tot plegat, el resultat final és una novel·la plena de sensibilitat tant pel tractament dels personatges com pels temes que aborda, un graó més en la maduresa narrativa de Blanca Busquets.

Publicat a La Veu dels llibres, 13 de març del 2022