En defensa del valencià, per una llei de llengües
Aquests dies
estem veient nou episodi d’atac a la llengua pròpia dels valencians, ara centrat
en l’àmbit educatiu, concretament en el CEIP Mediterrani d'Alacant, com informa Nosaltres La Veu. Ara bé, no es tracta d’un cas aïllat sinó d’una estratègia
orquestrada amb la finalitat última: que el valencià desaparega de l’àmbit
públic.
Com que
la política lingüística del govern valencià des del 1983 està centrada en el
món de l’educació, un dels camps fonamentals per a la transmissió del valencià,
és en aquest terreny on s’han concentrat els atacs més ferotges i inesperats
des de fa anys.
La
premsa reaccionaria i dretana porta a terme una campanya permanent contra l’ús públic
del valencià amb la convivència dels sectors més centralistes del món de la
justícia que interpreten la legislació de manera restrictiva, sempre a favor
del castellà i en contra del valencià.
Dissortadament,
la tàctica seguida pels enemics del valencià aconsegueix els resultats que
persegueixen, arraconar, aïllar i assetjar el valencià, amb l’objectiu final d’invisibilitzar-lo
i fins i tot criminalitzar-lo. El cas del CEIP Mediterrani d'Alacant és un cas ben clar.
De fet, el que pretenen és que ens ho pensem dues
vegades a l’hora d’emprar el valencià. L’objectiu és fer-nos creure que tindrem
problemes si ens adrecem a un policia, a un metge o a un jutge en valencià,
encara que sabem que tenim tot el dret.
El cas que ens ocupa suposa un nivell més elevat en
aquesta estratègia d’assetjament. El missatge va dirigit al professorat valencià:
si envia una circular en valencià als alumnes ja sap que pot acabar davant d’un
tribunal amb una demanda d’inhabilitació de 15 anys.
Com podem actuar davant d’aquests atacs sistemàtics
contra el valencià? Sempre amb determinació, fermesa i convicció. I exigint que
l’administració espanyola i valenciana complisca les seues obligacions,
defendre el valencià, tal com sosté l’Estatut d’Autonomia Valencià.
En el cas concret del CEIP Mediterrani d'Alacant,
caldria:
- proporcionar un suport incondicional a la
professora assetjada i a la direcció del centre per part de persones i entitats,
i
- per descomptat, la Conselleria d’Educació els hauria
d’oferir tot el suport a través dels serveis jurídics.
A més a més, la Conselleria d’Educació hauria de
deixar ben clar que no s’incompleix cap disposició si s’envien a les famílies comunicacions
únicament en valencià. És més, segons l’Estatut tenim l’obligació de fomentar
el seu ús en tots els àmbits, especialment l’escolar.
Finalment,
aquests casos demostren que és imprescindible una llei estatal sobre llengües, perquè ja estem farts de demanar disculpes per expressar-nos en la nostra llengua.
Per una
escola sense valencianofòbia, donem suport a la comunitat escolar del CEIP Mediterrani d'Alacant.
«Per la pluralitat lingüística: llibertat,
igualtat i democràcia».




Comentaris
Publica un comentari a l'entrada