Entrevista a Josep Daniel Climent, autor de "L'interés per la llengua dels valencians"

Entrevista a Josep Daniel Climent, autor de

L'interésper la llengua dels valencians. Personatges, llibres i fets.

Llibres de la Drassana, 2018

Josep Daniel Climent Martínez és llicenciat en Història i doctor en Filologia per la Universitat de València. Catedràtic de secundària i professor col·laborador de la UOC, és autor de nombroses publicacions i llibres.

Com i quan sorgeix el teu interés per la llengua dels valencians?

El meu interés per la llengua naix des que sóc un adolescent. Des que estudiava m’adonava que quan els professors em donaven classe alguna cosa no quadrava allí. Per què els professors em parlaven en castellà? Tot açò, traslladat molts anys després, quan estic d’alumne a la Universitat, continue amb l’interés per fer cursos de llengua i d’aprendre-la. I després, l’interés per l’estudi del valencià i de la nostra història ve perquè jo sóc historiador, i al mateix temps que estudie història em preocupa el tema de la llengua i m’interessen aquests aspectes. Definitivament, l’any 1998 comence a elaborar estudis d’una forma sistemàtica des d’un punt de vista històric sobre el valencià. I ací és quan encete un projecte que per a mi és vital, amb el títol «L’interés per lallengua dels valencians», que s’ha mantingut en moltes obres que he publicat i forma part de la temàtica d’estudi meua des de l’any 98 fins a l’actualitat.

Quan i per què prens la decisió d’enllestir aquest llibre?

El llibre naix a partir del blog que comence en 2011, un dia molt concret, el 22 d’agost, que se celebrava el centenari del naixement d’Enric Valor. Eixe dia vam fer una celebració a Castalla, pujant a l’Alt del Guisop. A més, aquell dia vaig publicar un article en el diari, en la premsa en paper, sobre Enric Valor, reivindicant la seua figura i la seua obra. En tornar a casa fou quan vaig decidir obrir un blog per a publicar diversos articles que ja havien aparegut en paper. El motiu era donar a conéixer una sèrie de personatges, una sèrie de llibres, una sèrie de fets relacionats amb la història del valencià i que la gent interessada ho llegira d’una forma còmoda. I així va nàixer el blog; acostumat a escriure en paper, vaig passar al món digital. Això va ser el 2011 i, el 2017 vaig pensar de recórrer el camí contrari: em vaig preguntar, per què algunes d’aquestes entrades que estan en el blog no les publique en paper? En el blog lliges una entrada i les altres queden enrere, i també s’agraeix tindre-les recopilades. Per això vaig preparar una selecció de les entrades del blog per a integrar-les en el llibre. Del món virtual al món del paper.

Dels personatges, llibres i fets que fas menció en el llibre, quins destacaries per la seua aportació a la nostra llengua?

Bé, hauríem de distingir segons cada període. En el primer terç del segle XX és Lluís Fullana, indiscutiblement, el personatge que cal destacar. En l’època de la República i fins als anys 50 és Carles Salvador, que és el personatge central i qui redacta i divulga les Normes de Castelló. En els anys 60, 70, 80 és Enric Valor, el que les divulga. Com a lingüista hem de parlar de Manuel Sanchis Guarner. Són personatges tan importants i tan significatius per a l’estudi del valencià que fer una tria és impossible. Per altra banda, també rescate alguns personatges que no són massa coneguts com ara Josep Ribelles Comín, que publica la Bibliografia de la llengua valenciana, una obra increïble, una gran obra, però molt desconeguda. O a Josep Giner i Marco, el lingüista oblidat, perquè pràcticament la seua obra és desconeguda. Cadascú té el seu paper en el seu moment. I quant a llibres, jo he seleccionat alguns més significatius, com la Gramàtica Valenciana de Fullana. I la de Carles Salvador, imprescindible als anys 50 per a la major part de la gent que estudia valencià. I com a fets, hi ha un que destaca sobre tots, l’aprovació de les Normes de Castelló. És el fet central de la qüestió lingüística del segle XX. Destaque també, per exemple, la figura d’Empar Navarro, una mestra que en l’any 1922 va impartir una conferència parlant de la necessitat d’ensenyar el valencià en l’escola, i va presidir l’Associació de Mestres Valencians l’any 34. Cal reivindicar el paper de la dona, perquè hi ha hagut moltes dones que han tingut interés per la llengua però per desgràcia no han estat estudiades i la seua tasca encara resulta invisible.

Quin és el teu punt de vista respecte al motiu de l’abandonament de l’ús de la llengua per part de la burgesia i de les classes dirigents valencianes?

Les classes dirigents valencianes abandonen el valencià en el segle XVI, XVII, i especialment, en el XVIII perquè el castellà comença a imposar-se com a llengua de classe, és més valorada socialment perquè és la llengua de la monarquia, la llengua de les classes més elevades el regne d’Espanya; posteriorment, al segle XIX la burgesia tendeix a imitar les classes més elevades i també adopta el castellà. A banda de tot això, l’Estat, la monarquia en el seu moment, ha fet una pressió importantíssima en la imposició d’una llengua, el castellà, per tant la burgesia i l’aristocràcia valenciana sabia d’alguna manera que l’única manera de mantenir-se i progressar socialment era utilitzar la llengua del poder. Posteriorment ha passat el mateix. La llengua que l’Estat ha imposat històricament ha sigut el castellà, i totes les altres llengües de l’Estat espanyol, del Regne d’Espanya anteriorment, eren llengües perseguides. És igual que siga la cort del segle XX que la del segle XXI. Hui en dia també hi ha una cort a Madrid que està allí i no està ací a València. Per tant, si vols triomfar en una disciplina, te n’has d’anar a Madrid. I en el món de les lletres passa exactament igual. Se suposa que si un escriptor escriu en valencià i publica una obra de qualitat s’hauria de poder traduir a les altres llengües de l’Estat espanyol i difondre’s. Però no passa això. Si vols triomfar, has d’anar a Madrid i escriure en castellà.

Si compararem la situació de la llengua actualment amb la de fa 20 anys quins canvis penses que s’han produït i en quin sentit?

L’evolució de la llengua comparada amb la de fa vint, trenta o quaranta anys, la podem analitzar des de molts punts de vista. És cert que el valencià ha perdut parlants, està perdent-ne des de fa molts anys i els motius són moltíssims. Entre altres, que la societat valenciana des de fa cinquanta anys ha incorporat moltíssima gent no valencianoparlants, per qüestions senzillament demogràfiques, perquè han vingut a viure ací des de territoris castellanoparlants. En els anys 60 hi havia dos milions i mig de valencians i ara n’hi ha cinc; en cinquanta anys han vingut ací, a tot el País Valencià, dos milions i mig de persones, i eixes persones no han pogut assimilar la llengua pròpia dels valencians. Aleshores la situació quina és? N’hi ha una tendència progressiva a perdre parlants. Ara bé, és cert també que hi ha un element important, i és que el valencià en estos últims trenta anys és una llengua que s’ensenya a les escoles per primera vegada, que en números absoluts la quantitat de valencianoparlants també ha augmentat. Perquè quanta gent parlava valencià en els anys seixanta i quanta gent el parla hui en dia? A més, actualment hi ha molta més gent que el sap llegir i escriure en valencià, tenim una llengua apta per a ser usada en la literatura, en la televisió o en la ràdio, cosa difícil d’imaginar fa trenta anys. És a dir, en alguns camps s’està avançant molt. Ara bé, això serà suficient per a poder aturar el procés de substitució lingüística? Certament és complicat. Haurem de dur a terme accions diferents de les que hem fet fins ara, especialment des d’un punt de vista polític. I per tant, és gran l’obligació i la responsabilitat que tenen els dirigents polítics per a actuar en aquesta línia, amb polítiques lingüístiques decidides i valentes. Socialment hem aconseguit una població menor de trenta anys que coneix el valencià, amb possibilitats d’usar-lo. El repte que tenim ara és que l’use. Hem d’aconseguir que n’hi haja valencianoparlants i no valencianocallants, persones que coneixen el valencià però que no l’usen. La situació és molt complexa però tenim molt de marge per a treballar i molta tasca al davant.

Actualment, quins personatges, llibres i fets destacaries sobre l’interés per la llengua dels valencians?

Afortunadament, hui és més difícil personificar l’interés per la llengua dels valencians com hem fet al llarg del segle XX. I això és perquè actualment són centenars les persones que treballen i que lluiten cada dia per l’ús del valencià i per la seua extensió en tota la societat. I per això és difícil hui en dia destacar noms de persones. En el cas dels llibres, l’esclat literari que estem vivint en l’actualitat no l’ha conegut la literatura valenciana en tota la seua història. Pel que fa als fets, en cas de destacar-ne un, em decante per la recuperació de la televisió i de la ràdio valencianes, d’À punt. Tindre una radiotelevisió valenciana és imprescindible, la llengua no es pot mantindre sense uns mitjans de comunicació en valencià. Podria dir-vos que jo que treballe amb xiquets d’ESO a la ciutat de València, he notat un canvi impressionant en el desconeixement del valencià per aquestes generacions perquè no han vist ni un programa de televisió en valencià, ni un partit de futbol, absolutament res; la seua competència lingüística en valencià ha disminuït moltíssim en els últims anys. Hem d’aconseguir que À punt funcione, i funcione bé, perquè és un element essencial per a la normativització de la llengua.

La nostra llengua gaudeix de bona salut o té algunes malalties que cal curar?

Més que malalties són aspectes sobre els quals s’ha d’incidir: el principal és el seu ús. Però passa ací i passa en altres llocs. Les malalties són les pròpies del món globalitzat, és que estem parlant d’una llengua minoritària dins del context espanyol, dins d’un context mundial, en el qual tenim el castellà que és una llengua molt potent, l’anglés que també és una llengua molt poderosa i, per tant, el valencià ha de lluitar en desigualtat de condicions. Ara bé, hem de treballar per aconseguir les ferramentes necessàries per a fer possible que el valencià siga la llengua usada majoritàriament per la societat valenciana, i fins i tot que siga la llengua coneguda i estimada per tota la societat valenciana, com pense que hauria de ser, perquè és la llengua pròpia d’ací i la parla moltíssima gent. Els valencianoparlants hem d’exigir el respecte als nostres drets lingüístics, hem d’aconseguir que l’estima de tota la societat per un dels més significatius patrimonis que tenim com a poble, el valencià.

Com veus la situació del valencià en el barri de Sant Marcel·lí?

Sant Marcel·lí és tradicionalment castellanoparlant, però malgrat això, l’ús del valencià està molt acceptat per la pràctica totalitat del barri. A més a més, en el barri hi ha una sèrie d’entitats i de nuclis de gent molt potents que utilitzen el valencià amb total normalitat com a llengua de referència, com ara l’Associació de Veïnes i Veïns, la Unió Musical l’Horta o els centres educatius. De fet, l’ensenyament en valencià en les escoles ha augmentat progressivament en els últims anys. La primera escola que va incorporar el valencià, en els anys 80, el Ramiro Jover, i a partir d’ací totes les escoles han anat incorporant a l’ensenyament en valencià. Encara que la situació pot millorar, a hores d’ara l’ús del valencià està totalment acceptat socialment i, a més, està creixent.

Autors: Vicent Soler, Lluís Vallés i Eugeni Moltó. Fotografia: Eugeni Moltó

Llibre de Festes Populars. Barri de Sant Marcel·lí. AVV de Sant Marcel·lí, setembre de 2018, p. 6-7.