«Parlem bé» a la ràdio (II)

«Parlem bé» a la ràdio

Enric Valor també divulgà les lliçons gramaticals de «Parlem bé» a través de la ràdio. No hi ha dubte que fou una experiència pionera en l'ensenyament del valencià, molt anterior al programa fundat per Vicent Pitarch a Vila-real, Nosaltres els valencians, el 1969, i al mític De dalt a baix, dirigit per Amadeu Fabregat el 1974, i que recorda la protagonitzada per Valor mateix a Alacant durant la Segona República, on s’encarregà d’un programa radiofònic en valencià en Radio Alicante, «Parla ara», que s’emetia tots els dimecres i dissabtes durant mitja hora.

En els anys seixanta del segle XX podem parlar de dues experiències pioneres.

La primera col·laboració radiofònica d’Enric Valor fou propiciada per la seua amistat amb Joan Alfons Gil Albors, director del quadre escènic i redactor de La Voz de Levante i responsable també del programa cultural Atenea. La relació entre Enric Valor i J. Alfons Gil Albors venia ja de lluny, dels contactes de l'autor teatral amb destacats valencianistes arrecerats a l'Ateneu Mercantil de València, com ara Manuel Sanchis Guarner, Robert Moròder o Joaquim Maldonado, que presidia l'entitat. Foren Valor i Sanchis Guarner els qui més insistiren a Gil Albors perquè escriguera en valencià les seues produccions teatrals, tot i que aquest al·legava el seu desconeixement escrit de la llengua, a pesar de ser originari d'Alcoi. Segurament per això Valor revisà la primera obra escrita en valencià per Gil Albors, El tòtem en l'arena, abans de ser presentada el 1959 a la censura, que la va prohibir. En vista dels problemes existents i aconsellat per diversos amics que intuïen que el problema podia estar en la llengua emprada, Gil Albors la tornà a lliurar a la censura en castellà i així fou autoritzada. Finalment l'obra s'estrenà en castellà el 12 de novembre del 1960 a l'Ateneu Mercantil.

Joan Alfons Gil Albors (1968)

Anys després, amb Gil Albors com a directiu de l'emissora La Voz de Levante i director de la revista cultural Atenea, Enric Valor col·laborà en aquest programa radiofònic amb una secció de llengua que portava el mateix títol que les lliçons de Jornada, «Parlem bé». La seua col·laboració s'inicià el 23 de maig del 1963 i s'allargà durant uns mesos, segurament fins a finals d'aquell any, al llarg dels quals cada dijous intervenia amb la lectura de diverses fitxes gramaticals per a orientar els oients en l'ús correcte de la llengua. Així ho explicava Valor a Joan Fuster en la carta del 8 de juny del 1963:

Des de fa tres setmanes, cada dijous llegesc una lliçó en l'espai Atenea de La Voz de Levante, a les onze de la nit. Això ho dirigeix Gil Albors, amb qui estic lligant una bona amistat. Sembla que s'hi podrien fer més coses. La secció meua hi segueix titulant-se «Parlem bé». Més val això que res!

No sé si podràs sentir-ne alguna algun dijous, de tanta feina com deus tenir sempre. De tota manera, si ho poguesses escoltar i ho aconsseguisses sentir clar, ja em diràs què te'n sembla.

Gil Albors calcula que Enric Valor degué participar al llarg de sis mesos en el programa i recorda que el format de la seua intervenció era com una mena d'entrevista, amb preguntes i respostes, sobre les qüestions que el gramàtic preparava, segons ens va fer saber en una entrevista personal el 30 d'abril del 2010.

L'altra oportunitat d'Enric Valor de donar a conéixer les seues lliçons de gramàtica es produí a través del programa Un lloc per a València, que s'emetia des de Ràdio Popular de Catarroja i era patrocinat per Lo Rat Penat. Els encarregats eren Emili M. Boïls i Rafael Llorens Romaní, i pretenien cercar «la unitat de tots els valencians en defensa de la cultura pròpia, base de la nostra personalitat com a poble». El programa combinava la difusió musical amb la lectura de textos, habitualment extrets de La llengua dels valencians de Manuel Sanchis Guarner. Enric Valor inicià les seues col·laboracions el novembre del 1963 amb la lectura de les fitxes corresponents a la sèrie «Parlem bé», i suposem que la seua participació s'allargaria durant uns mesos.

Vicent Pitarch