Blog Llengua i Literatura catalanes a la UOC

Molts dels consultors de la UOC tenen una altra vida professional més enllà de les PAC i de les consultes dels estudiants. Parlem amb un d’ells, Josep Daniel Climent, que és professor de llengua a València i que ara ha publicat Epistolari (1925-1968). Nicolau Primitiu Gómez Serrano - Emili Gómez Nadal.

Per Marian Anton

Com va sorgir la idea d’escriure aquest llibre?

Durant anys he treballat sobre l’obra i la figura de Nicolau Primitiu Gómez perquè preparava la tesi doctoral sobre la seua obra valencianista i coneixia la importància de la correspondència personal. La idea concreta de publicar-la va nàixer el 2007, quan es complien cent anys del naixement d’Emili Gómez Nadal. Vaig presentar un projecte a la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, la biblioteca nacional dels valencians, per encetar amb aquest volum la sèrie Epistolaris dins de la col·lecció «Nicolau Primitiu».

Què és el que et va cridar tant l’atenció d’aquests dos valencianistes històrics?

Germans de part de pare, Nicolau Primitiu és trenta anys major que Emili, la qual cosa explica la seua relació quasi paternofilial. Tot i això, per diverses circumstàncies la major part de la seua vida van viure separats, especialment des del 1939, que Emili s’hagué d’exiliar, perseguit pel franquisme. Els dos germans no es van tornar a veure fins al 1970, quan Gómez Nadal tornà a València amb motiu del casament del seu fill. Quan visità el seu germà, dissortadament, Nicolau, de 93 anys, ja no el pogué reconèixer.

Explica’ns breument el seu paper en la vida social i cultural valenciana.

Nicolau Primitiu fou un prominent empresari, autor d’estudis i investigacions sobre llengua, folklore o arqueologia i un gran bibliòfil. Tingué un paper públic rellevant des de la dècada del 1930, quan ocupà la presidència de societats com ara Lo Rat Penat o Proa, entre altres. Durant la postguerra impulsà els cursos de valencià de Lo Rat Penat, entitat que presidí per segona vegada, dirigí el Centre de Cultura Valenciana i fundà l’editorial Sicània, editora de llibres en valencià. Emili, doctor en Història, professor universitari, activista cultural i columnista habitual en publicacions com Acció Valenciana i El Camí, s’implicà intensament en la vida política activa durant la República i ocupà diversos càrrecs durant la Guerra Civil com a militant en el Partit Comunista, i més tard, en l’exili a París, col·laborà amb l’organització dels refugiats espanyols i amb la resistència francesa.

Quin és el moment o la carta que et va colpir més?

Els moments més colpidors de la correspondència són els viscuts durant la Guerra Civil i els de l’exili de Gómez Nadal. Durant la guerra hi ha vegades que Nicolau Primitiu demana al seu germà, destacat càrrec polític republicà, la seua intervenció a favor del seu fill, que havia estat empresonat, o del seu gendre, sotmès a un consell de guerra. Per altra banda, l’exili d’Emili Gómez està farcit de tràgiques circumstàncies: el retorn a Espanya dels dos fills menuts d’Emili per la impossibilitat dels seus pares de fer-se’n càrrec, implicats com estaven en la resistència a l’ocupació nazi, la mort sobtada del seu fill Vicente, que residia a Espanya, víctima d’una meningitis i, al cap de poc, la mort de Teresa Andrés, la dona d’Emili. Són moments molt dramàtics, que apareixen reflectits amb tota la cruesa en la correspondència.

Com vas compaginar aquest projecte amb la teva feina de consultor a la UOC?

El treball inicial de localització i transcripció de les cartes el vaig enllestir el 2008, mentre que la col·laboració amb la UOC la vaig començar el 2009. Ara bé, la tasca de preparació del llibre ha estat molt laboriosa, atès que l’edició va precedida per un estudi introductori i acompanyada per nombroses notes que contextualitzen la lectura, tant per a identificar personatges com per a explicar fets i situacions ocorreguts al llarg d’aquests anys. Per tant, des del 2009 fins al 2014 vaig haver de treballar de valent per a compaginar la meua feina habitual, professor de llengua, amb la de consultor de l’assignatura Història de la llengua catalana, i l’edició del llibre. 

Treballes en altres llibres o projectes investigadors?

Fa alguns dies que he enllestit les galerades del llibre L’obra periodística d’Enric Valor (1933-2000), que apareixerà, editat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, durant el primer trimestre del 2015. Ara estic treballant en l’obra lingüística de Carles Salvador, que ha estat declarat escriptor de l’any per l’AVL. Una mostra del treball que duc a terme el podeu veure al blog L’interés per la llengua dels valencians.

Com es la teva feina de consultor a la UOC?

És molt variada. Per una part, hi ha la redacció dels recursos docents de la signatura i les actualitzacions dels plans d’aprenentatge i les guies d’estudi. Per una altra, hi ha el contacte directe amb els estudiants, atenent les seues consultes, donant-los suport i fomentant el seu aprenentatge, i, és clar, corregint les PAC, les pràctiques o els debats organitzats. A més, m’encarregue de la direcció de treballs de final de grau (TFC) o d’actuar com a avaluador extern elaborant informes finals sobre aquests treballs. 

Què és el que t’agrada més i el que t’agrada menys?

En general m’agrada la metodologia de la UOC. Com a consultor el que m’agrada més és la tasca d’organització del semestre i quan soluciones qüestions que et plantegen els estudiants. El que m’agrada menys és, segurament, el moment de correcció de les PAC, perquè és repetitiu, poc creatiu i estressant. Tot plegat, però, l’experiència de col·laboració amb la UOC em resulta molt gratificant tant en l’aspecte personal com en el professional.

Blog Llengua i Literatura catalanes a la UOC

Entrevista a Josep Daniel Climent