103 anys d'Enric Valor, homenatge a l'alt del Guisop

El 22 d’agost de 2014, responent a la convocatòria del Centre Cultural Castallut i l'Ateneu Cultural Republicà de Petrer, una bona colla d’admiradors de l’obra literària i lingüística d’Enric Valor ens hem aplegat a l'alt de Guisop (1250 mts) per commemorar el 103 aniversari del seu naixement.

El motiu no és altre, com en els tres anys anteriors, d’homenatjar l’escriptor de Castalla, i la tria de l’espai respon, com diu Vicent Brotons, «a la personalitat i motivacions literàries del mestre castallut: un paisatge que s'estimava i que va transitar moltes vegades, la proximitat de Planisses i la seua Cassana/Castalla, tantes voltes literaturitzades, el muntanyam meridional (el "laberint orogràfic", en les seues paraules), el símbol tel·lúric de veure eixir el sol, la força agermandora de la naturalesa i els espais enlairats i el sentit singular de fer-ho col·lectivament amb la bona gent que s'estima el paisatge, el país, el paisanatge, la llengua i el mateix Enric Valor: tota una litúrgia de compromís medioambiental, ciutadà i cultural».

Enguany la natura ens ha fet un regal inesperat, un mar de núvols que cobria tota la Foia de Castalla i les Valls del Vinalopó, un espectacle impressionant, que junt a una espectacular eixida del sol ens han omplert de joia de bon matí.

Hem caminat en la foscor de la nit, hem notat la frescoreta de la matinada, hem raonat sobre Valor durant l’ascensió, i dalt de l’alt de Guisop, i després de gaudit de la bellesa de les comarques del sud del País Valencià, hem llegit textos d’Enric Valor i, per acabar hem brindat en el seu honor. En aquesta ocasió el brindis ha anat a càrrec de Leandre Iborra, que ha pronunciat unes belles paraules:

No inventes,

ni robes,

ni enganyes,

ni begues.

Però si has d’inventar...

inventa un món millor.

Si has de robar...

procura robar un cor.

Si has d’enganyar...

enganya a la mort.

I si has de beure...

beu-te els moments,

de felicitat, inoblidables.

Per la meua part he llegit un fragment del pròleg de Josep Giner a la primera edició de Millorem el llenguatge (1971), que reflecteix admirablement la personalitat del Valor gramàtic i escriptor:

«És l’escriptor valencià que posseeix naturalment més “llengua” viva nadiua, usual, popular, instintivament ben usada, natural, espontània, i per altra part és vigorós, curós, purista, culte com un bon escriptor d’ofici. És per això que Enric Valor i Vives és una autoritat valenciana en qüestions d’ús de la nostra llengua escrita, culta i popular. Perquè no solament és un gramàtic de profunda coneixença de totes les qüestions de la nostra llengua i dels problemes que s’hi plantegen en cada qüestió debatuda, amb mires elevades i unitàries de l’idioma; no solament és un excel·lent professor de valencià, experimentat i amb profunda capacitat pedagògica pràctica [...] ans també per la seua obra literària eixida a la llum, que és una permanent lliçó pràctica del bon ús de la nostra llengua en mans d’un escriptor de llenguatge curós i ple de vivacitat i naturalitat».

Escoltant Víctor G. Labrado

De tornada a Castalla hem recuperat forces amb un magnífic esmorzar de germanor ple de converses i complicitats al voltant de l’escriptor castallut. Fins l’any que ve!

Amb Vicent Soler i Vicent Brotons

Amb Josep M. Escolano, Vicent Brotons i Carles Durà