Biografia del laureado vate Teodoro Llorente y Olivares, de Josep Sanchis Sivera





Poc després de la mort de Teodor Llorente la revista Lo Rat Penat, publicació mensual editada per la societat del mateix nom, incloïa en el número 7 aquesta biografia elaborada pel canonge Josep Sanchis Sivera, deixeble i amic del poeta desaparegut, amb l’objectiu recordar i homenatjar un dels seus fundadors i president honorari.
El treball de Sanchis Sivera havia estat premiat als Jocs Florals d’aquell mateix any, un guardó patrocinat pel Capità General de València, el Comte de Serrallo. La Biografia s’inicia amb una «Introducció» que conté una relació de les nombroses biografies i semblances publicades sobre Llorente en diversos periòdics, revistes o enciclopèdies de València, Barcelona i Madrid, i que havien servit a l’autor en la redacció del seu treball. Cal destacar la que Sivera considera «la mejor biografia que de Llorente se ha escrito», redactada pel literat i polític valencià Juan Navarro Reveter, Llorente: su vida y sus obras: florilegio de sus poesías (Barcelona, 1909). 


Continua l’obra amb unes «Notas Biográficas» on ressegueix el llinatge familiar dels Llorente des de principis del segle XVIII, detalla els estudis rebruts i l’amplitud dels interessos literaris de la seua joventut, remarca el seu interés per l’aprenentatge de llengües i, especialment, relata els seus inicis com a periodista en La Opinión i posteriorment a Las Provincias. L’apartat acaba amb una extensa relació dels càrrecs que va ocupar al llarg de la seua vida en ateneus, societats o acadèmies.
Una altra de les seccions de la Biografia la dedica als «Homenajes al poeta Llorente», una prova, segons Sivera, «de que Valencia, desde hace muchos años, considera a Llorente como a una de sus más legitimas glorias». Efectivament, el primer homenatge fou iniciativa de Lo Rat Penat el 1885, amb motiu de la publicació del Llibret de versos, i l’any següent, l’Ateneu Científic li’n tributà una altre arran de la publicació a Barcelona de la tragèdia de Goethe, Fausto. Un altre tribut fou l’atorgat per la societat valenciana el 1903, després de la publicació de Valencia, sus monumentos y artes, su naturaleza e historia i la reimpressió del Llibret amb el títol Nou Llibret de versos. En aquest cas, la celebració tingué un gran ressò nacional atés que fou seguit per la pràctica totalitat de la premsa espanyola. Més modest fou l’homenatge tributat per Lo Rat Penat pel cinquantenari de la publicació dels primers versos valencians, el 1907. Ara bé, cap d’aquests homenatges són comparables al de 1909, en el qual Llorente fou coronat com el millor poeta valencià, tant pel que fa a la participació ciutadana com institucional, no únicament valenciana sinó de la totalitat dels territoris catalanoparlants i de tot l’estat espanyol. De fet, Sivera aporta una relació de prop de seixanta notícies i articles de periòdics i revistes que se’n feren ressò dels actes, a través de la qual ens podem fer una idea de l’extraordinària dimensió de l’esdeveniment.




El treball de Josep Sanchis continua amb noves llistes; la primera dels retrats de Llorente, tant dels publicats en periòdics i revistes com dels busts, quadres, gravats, fotografies i caricatures realitzades per diversos artistes; la segona, dels premis rebuts per l’insigne poeta, i la tercera, que porta per títol “Obras de Llorente”, i que és, sens dubte, una de les parts més destacades de la Biografia que comentem, on ens proporciona una relació cronològica de les obres de Llorente, 64 en total, acompanyada d’una breu descripció i, en ocasions, d’interessants comentaris.
Finalment, Sanchis Sivera conclou el seu estudi amb un “Post scriptum”, elaborat després de la mort de Llorente, on explica com transcorregueren els últims dies del poeta, amb detalls del soterrar i algunes de les més significatives reaccions de la premsa de l’època.
Per tot el que hem vist, ens podem adonar que la Biografia de Sanchis Sivera és una obra d’imprescindible consulta, encara en l’actualitat, per al coneixement i posterior valoració de l’obra de Llorente, atesa la minuciositat de la recerca que el seu autor dugué a terme i les informacions que ens proporciona. 


 Teodor Llorente, patriarca de la Renaixença, a cura de Rafael Roca, AVL, València, 2011, pp. 326-327.

Comentaris

Entrades populars