Biografia del laureado vate Teodoro Llorente y Olivares, de Josep Sanchis Sivera
Poc
després de la mort de Teodor Llorente la revista Lo Rat Penat, publicació mensual editada per la societat del mateix
nom, incloïa en el número 7 aquesta biografia elaborada pel canonge Josep
Sanchis Sivera, deixeble i amic del poeta desaparegut, amb l’objectiu recordar
i homenatjar un dels seus fundadors i president honorari.
El
treball de Sanchis Sivera havia estat premiat als Jocs Florals d’aquell mateix
any, un guardó patrocinat pel Capità General de València, el Comte de Serrallo.
La Biografia s’inicia amb una «Introducció»
que conté una relació de les nombroses biografies i semblances publicades sobre
Llorente en diversos periòdics, revistes o enciclopèdies de València, Barcelona
i Madrid, i que havien servit a l’autor en la redacció del seu treball. Cal
destacar la que Sivera considera «la mejor biografia que de Llorente se ha
escrito», redactada pel literat i polític valencià Juan Navarro Reveter, Llorente: su vida y sus obras: florilegio de sus poesías
(Barcelona, 1909).
Continua
l’obra amb unes «Notas Biográficas» on ressegueix el llinatge familiar dels
Llorente des de principis del segle XVIII, detalla els estudis rebruts i
l’amplitud dels interessos literaris de la seua joventut, remarca el seu interés
per l’aprenentatge de llengües i, especialment, relata els seus inicis com a
periodista en La Opinión i posteriorment
a Las Provincias. L’apartat acaba amb
una extensa relació dels càrrecs que va ocupar al llarg de la seua vida en
ateneus, societats o acadèmies.
Una
altra de les seccions de la Biografia
la dedica als «Homenajes al poeta Llorente», una prova, segons Sivera, «de que Valencia, desde hace
muchos años, considera a Llorente como a una de sus más legitimas glorias».
Efectivament, el primer homenatge fou iniciativa de Lo Rat Penat el 1885, amb
motiu de la publicació del Llibret de
versos, i l’any següent, l’Ateneu Científic li’n tributà una altre arran de
la publicació a Barcelona de la tragèdia de Goethe, Fausto. Un altre tribut fou l’atorgat per la societat valenciana el
1903, després de la publicació de Valencia,
sus monumentos y artes, su naturaleza e historia i la reimpressió del Llibret amb el títol Nou Llibret de versos. En aquest cas, la
celebració tingué un gran ressò nacional atés que fou seguit per la pràctica
totalitat de la premsa espanyola. Més modest fou l’homenatge tributat per Lo
Rat Penat pel cinquantenari de la publicació dels primers versos valencians, el
1907. Ara bé, cap d’aquests homenatges són comparables al de 1909, en el qual
Llorente fou coronat com el millor poeta valencià, tant pel que fa a la
participació ciutadana com institucional, no únicament valenciana sinó de la
totalitat dels territoris catalanoparlants i de tot l’estat espanyol. De fet,
Sivera aporta una relació de prop de seixanta notícies i articles de periòdics
i revistes que se’n feren ressò dels actes, a través de la qual ens podem fer
una idea de l’extraordinària dimensió de l’esdeveniment.
El
treball de Josep Sanchis continua amb noves llistes; la primera dels retrats de
Llorente, tant dels publicats en periòdics i revistes com dels busts, quadres,
gravats, fotografies i caricatures realitzades per diversos artistes; la
segona, dels premis rebuts per l’insigne poeta, i la tercera, que porta per
títol “Obras de Llorente”, i que és, sens dubte, una de les parts més
destacades de la Biografia que
comentem, on ens proporciona una relació cronològica de les obres de Llorente,
64 en total, acompanyada d’una breu descripció i, en ocasions, d’interessants
comentaris.
Finalment,
Sanchis Sivera conclou el seu estudi amb un “Post scriptum”, elaborat després
de la mort de Llorente, on explica com transcorregueren els últims dies del poeta,
amb detalls del soterrar i algunes de les més significatives reaccions de la
premsa de l’època.
Per
tot el que hem vist, ens podem adonar que la Biografia de Sanchis Sivera és una obra d’imprescindible consulta,
encara en l’actualitat, per al coneixement i posterior valoració de l’obra de
Llorente, atesa la minuciositat de la recerca que el seu autor dugué a terme i
les informacions que ens proporciona.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada