El Tractat d’Almisrà, una fita per al futur

El 25 d’agost de 2013, com cada any des de 1976, s’ha dut a terme la representació del Tractat d’Almisrà per part dels veïns del Camp de Mirra, la menuda però activa població de l’Alcoià, que dins dels actes de les festes del poble en dediquen un a recordar el pacte signat el març de 1244 entre Jaume I el Conqueridor i Alfons de Castellà, posteriorment conegut com el Savi, que pretenia acabar amb les disputes entre castellans per una part i catalans i aragonesos per l’altra sobre l’expansió territorial cap al sud.

Tot i que feia anys que havia llegit alguns estudis sobre el Tractat, especialment d’Agustí Ventura, i fins i tot havia visitat el poble i el monument que recorda l’esdeveniment, mai havia tingut l’ocasió d’assistir a la seua representació. Ara, gràcies a la invitació de Rosanna Martínez, membre del Patronat del Tractat i persona interessada en l’estudi de la nostra llengua i cultura, vaig trobar el moment oportú.

A les huit de la vesprada, tan bon punt vam arribar al poble, els meus acompanyants i jo, ens vam trobar el pregoner i els cavallers cristians que recorrien els principals carrers de la Vila d’Almisrà anunciant l’esdeveniment. Posteriorment, a les nou i mitja s’inicià la representació. 

El text és obra de Salvador Doménech Llorens, i data de 1982, que va substituir l’original de Francesc Gonzàlez Mollà; posteriorment, el 1994 fou publicada una segona edició a cura dels professors de la Universitat de València Maria Conca i Josep Guia, que a més de dur a terme una significativa revisió lingüística, històrica i poètica, també van afegir una nova escena que enalteix la figura de Jaume I, i que va millorar substancialment el conjunt de l’obra.

Si he de ser sincer, la representació em va impressionar en molts aspectes, des dels tècnics i artístics —disseny de vestuari i escenari, escenografia, il·luminació i so, maquillatge—, com els purament escènics, amb una acurada actuació dels actors amateurs que confereixen una absoluta versemblança a les seues paraules i aconsegueixen transportar els espectadors a aquella llunyana època.

En la representació participen més de trenta personatges, la majoria veïns del poble o persones vinculades al Tractat, i estan acompanyats per la colla de dolçainers i tabaleters El Terròs de Petrer, que s’encarrega de l’ambientació musical basada en obres de Matilde Salvador, Pascual Vilaplana i J Albero Francés, la colla de Campaners d’Ontinyent, i un grup coreogràfic format per nou jóvens dels poble que interpretà diversos balls de l’època. L’acte estigué presentat per Josep Miquel Francés i la coordinació artística va anar a càrrec de Romà Francés i Juan J. Ponsoda. Com podeu observar, tot un repte per a la gent d’un poble que no vol oblidar el seu passat i que manté el compromís que fa dècades iniciaren els seus habitants.

Però per damunt de tot està la significació del Tractat; com diu Vicent Brotons en el tríptic de presentació, un «esperit pactista i de diàleg, que no de submissió […] sense concessions, sense jerarquies, en peu d’igualtat; sabent que els uns són els uns —els valencians— i que els altres són els altres —els castellans—, i que no som els mateixos. Que podem viure reconeixent-nos i en pau: nacions lliures i iguals». 

Dissortadament, però, els valencians actuals ja no podem signar tractats d’aquesta mena, ja no tenim eixa potestat, entre altres coses perquè el 1707 vam patir una derrota a Almansa i ens van imposar el Decret de Nova Planta que ens va arrabassar els nostres drets i costums.

I és per això que vull pensar que l’actualitat el Tractat d’Almisrà simbolitza la voluntat del  poble valencià de recuperar la llibertat de decidir el seu destí.