Curso de lengua valenciana (1966), d’Enric Valor i Vives
El Curso de lengua valenciana fou la primera obra gramatical d’Enric Valor, editada
gràcies al finançament del seu amic Joan Josep Senent, actiu
valencianista que anys més tard també promogué la revista Gorg.
Trobem el seu origen en el suggeriment fet per Manuel Sanchis Guarner
a Valor perquè compilara en un volum els articles publicats al
periòdic Jornada, amb la idea d’elaborar una obra que
ampliara i completara la gramàtica de Carles Salvador, que resultava
molt bàsica per a qui ja tenia uns coneixements elementals del
valencià.
La
principal novetat és que l’obra està en castellà. El mateix
Sanchis Guarner, autor del pròleg, intenta justificar la publicació
d’una gramàtica valenciana en castellà, amb l’argument que
responia a la realitat social i cultural d’aquells moments, amb un
model educatiu castellanitzat que havia provocat un analfabetisme
generalitzat entre valencians i valencianes en la llengua pròpia.
Diríem
que es tractava d’una qüestió estratègica per arribar més
fàcilment als sectors valencianistes que s’havien adonat del
«pecat d’infidelitat al país que és no parlar» valencià, però
que «els deté la dificultat d’haver de donar-hi les primeres
passes emprant una llengua que a penes no dominen, una llengua que
els interessa com a finalitat però que els resulta de difícil
maneig si han d’emprar-la també com a instrument de treball».
Per altra banda, Sanchis Guarner recordava els precedents d’il·lustres autors que també havien redactat manuals gramaticals catalans en castellà com Pompeu Fabra (Gramática de la lengua catalana, 1912) o Badia i Margarit (Gramática catalana, 1962) i, fins i tot, esmentarà les obres de Josep Nebot i Pérez escrites també en castellà.
Per altra banda, Sanchis Guarner recordava els precedents d’il·lustres autors que també havien redactat manuals gramaticals catalans en castellà com Pompeu Fabra (Gramática de la lengua catalana, 1912) o Badia i Margarit (Gramática catalana, 1962) i, fins i tot, esmentarà les obres de Josep Nebot i Pérez escrites també en castellà.
A
més a més, Sanchis Guarner dedica unes paraules a l’autor, «un
dels servidors de l’idioma més antics, més competents, més
diligents i més altruistes», i recordava com el va conèixer a
Alacant feia trenta-cinc anys, en el marc de la celebració dels
actes de la III Setmana Cultural Valenciana. Altrament, també
considerava que era «un infatigable treballador de la llengua [ atés
que ] l’hem vist actuar a tots els llocs d’apostolat: com a
professor dels cursos de Lo Rat Penat, com a divulgador de la
Gramàtica Valenciana al suplement Valencia del diari Levante,
com a corrector d’originals, etc.».
Per
la seua part, abans d’iniciar la gramàtica, Enric Valor incloïa
una «Nota preliminar», amb la idea de tractar la qüestió del nom
de la llengua i de justificar l’adopció del títol de l’obra
–Curso de lengua valenciana–, tot i que «por
razones culturales, demográficas, geográficas e históricas, este
idioma es conocido y estudiado universalmente como ‘lengua
catalana'. No obstante, -afirmava- hemos adoptado para este Curso el
sinónimo de «lengua valenciana» respondiendo a una larga y fuerte
tradición del País Valenciano». Seguidament, s’hi
referirà a l’«Amplitud del área lingüística.
Orígenes e importancia histórica», on delimitava l’extensió
del domini lingüístic de la llengua catalana, que era reproduïa a
la coberta amb un mapa de la divisió occidental i oriental.
La
gramàtica està dividida en quatre capítols i 70 lliçons. El
primer, de 9 lliçons, dedicat a la «Prosòdia»; el segon, de 6, on
treballava els «Elementos de sintaxis», en el tercer, el més
extens, amb 32 lliçons, estudiava la «Morfologia» i el quart, amb
23, referides al «Uso de las letras». A més a més, s’afegia una
«Tabla de verbos irregulares» i una «Agrupación de verbos
irregulares». La gramàtica encara incloïa uns «Vocabularios»
bàsics, concretament 53 fitxes temàtiques, amb l’entrada en
valencià i la corresponent traducció castellana.
L’índex
de les lliçons es correspon bàsicament amb les fitxes de la sèrie
«Gramàtica elemental per a valencians» del periòdic Jornada
tot i que el seu contingut havia estat reelaborat, ampliat i,
sobretot, traduït del valencià al castellà. Per altra banda,
l’apartat «Vocabularios» s’ajustava a la sèrie del mateix nom
també publicada a Jornada, exceptuant que l’entrada és ara
valencià-castellà mentre que al periòdic era castellà-valencià.
Finalment
hem de dir que el 1973 l’Editorial Gorg reedità l’obra amb una
reorganització dels temes de morfologia amb el títol Curso medio
de gramática catalana referida especialmente al País Valenciano.
Només havien passat sis anys però la situació política i
sociolingüística en l’àmbit valencià havia canviat tant que els
editors van considerar convenient modificat significativament el
títol, seguint l’exemple de Francesc de Borja Moll, que el 1968
havia la Gramàtica
catalana referida especialment a les Illes Balears,
una reedició, corregida i ampliada de l’obra Rudiments
de gramàtica preceptiva per a ús dels escriptors baleàrics.
Curso
de lengua valenciana,
d’Enric Valor i Vives
València:
Fermar 1966, 291 p.





Comentaris
Publica un comentari a l'entrada